La Fiscalia del Suprem investiga el rei emèrit per comissions en l'AVE a la Meca
La investigació se centrarà a "delimitar o descartar" si els fets es van produir quan va abdicar i perdre la condició d'inviolabilitat.
La Fiscalia del Tribunal Suprem ha acordat assumir la investigació sobre la construcció de l'AVE del desert, que uneix les ciutats de Medina i la Meca, en comprovar que una de les persones involucrades en els fets seria el rei emèrit, Joan Carles de Borbó, aforat davant l'alt tribunal.
La investigació se centrarà a "delimitar o descartar" la rellevància penal dels fets ocorreguts des de juny de 2014, quan Joan Carles de Borbó va deixar de ser cap de l'Estat i, amb això, va perdre la inviolabilitat que li reconeix la Constitució, segons ha informat el ministeri públic.
La fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado, ha designat per a dirigir aquesta investigació el fiscal de sala de Delictes Econòmics Juan Ignacio Campos, que estarà auxiliat per altres tres fiscals del Suprem.
La Casa del Rei encara no s'ha pronunciat sobre la decisió de la Fiscalia, tot i que els reis han tingut aquest dilluns el primer acte públic des de la declaració de l’estat d’alarma, amb l’entrada de Madrid en la fase 2.
Finances sota sospita
Les finances del rei Joan Carles fa anys que estan sota sospita, però el passat mes de març aquest assumpte va tornar a primera línia informativa després de diverses informacions publicades en la premsa suïssa i britànica. Això va provocar que Felip VI anunciara la renúncia a l'herència que podria percebre del seu pare i suspenguera la seua assignació anual.
L'obertura de la peça 5 del cas Tàndem o cas Villarejo l'estiu de 2018 va propiciar que es començaren a investigar judicialment possibles comissions il·legals o l'existència de testaferros després de la difusió d'una sèrie d'àudios gravats en 2015 pel comissari jubilat i a la presó provisional José Manuel Villarejo en una conversa amb l'empresari Juan Villalonga i l'examiga de Joan Carles Corinna zu Sayn-Wittgenstein.
En aquesta xarrada, gravada a Londres, ella afirmava que el rei emèrit havia cobrat comissions per la negociació de l'adjudicació a una UTE espanyola de les obres de l'AVE a la Meca i assenyalava la dona d'un difunt traficant d'armes com l'encarregada de repartir-les.
La peça 5, coneguda com Carol, es va tancar provisionalment en l'Audiència Nacional només dos mesos després a causa de la falta de proves i a la inviolabilitat de la qual gaudia el rei emèrit en el moment dels fets perquè era cap de l'Estat. Des que va abdicar en Felip VI, l'exmonarca és aforat davant el Suprem. Malgrat l'arxivament de la peça, el jutjat va donar trasllat a la Fiscalia Anticorrupció per a investigar l'adjudicació de l'AVE a la llum d'aquells àudios, perquè en la conversa s'identificaven tant el contracte com persones, imports i possibles comissions en una informació que es complementava amb "altres documents trobats" durant la instrucció judicial.
