• La Fiscalia demana rebutjar totes les querelles contra el govern per la gestió de la pandèmia

    Últimes notícies | 15/09/2020 09:09
    À Punt NTC
    Reunió del comité de seguiment del coronavirus a La Moncloa

    Reunió del comité de seguiment del coronavirus a La Moncloa / J. M. Cuadrado (Efe)

    La Fiscalia ha demanat al Tribunal Suprem que no admeta a tràmit les primeres vint querelles interposades al llarg de l'estat d'alarma contra el govern de Pedro Sánchez per la gestió de la pandèmia, en considerar que no es pot obrir una causa general contra l'executiu espanyol. En un informe de més de 300 pàgines, el fiscal demana que no s'admeten les denúncies perquè conclou que no s'ha acreditat una causa-efecte entre les decisions polítiques i les morts per la Covid-19.

    Ara, correspon a la sala penal del Suprem decidir si segueix el criteri de la Fiscalia i rebutja les querelles o, en canvi, inicia una investigació sobre aquestes. Mentrestant, la Fiscalia elabora l'altre informe pendent de remetre a l'alt tribunal, sobre la trentena de denúncies contra l'executiu.

    En el seu informe, el tinent fiscal del Suprem, Luis Navajas, aborda les vint querelles que es dirigeixen en alguns casos contra el govern al complet i en altres contra el president, Pedro Sánchez; el vicepresident segon, Pablo Iglesias, o els ministres de Sanitat i Interior, Salvador Illa i Fernando Grande-Marlaska, per delictes com ara homicidi i lesions imprudents, prevaricació administrativa, contra la seguretat dels treballadors o desobediència.

    Encara que no ofereix una visió global de totes les querelles, sí que adverteix en cinc d'aquestes que no es pot obrir una causa general contra el govern o un ministre qualsevol. De la mateixa manera assegura que "resulta contrari a les regles de la lògica i la sana crítica" pensar que el conjunt d'administracions, "van obrar, sense excepció, de manera poc diligent, atés l'estat de la ciència i la tècnica existents amb anterioritat al 14 de març".

    Querelles per la falta de protecció als treballadors sanitaris


    La Fiscalia tampoc veu indicis de delicte en els fets relatats per la Confederació Estatal de Sindicats Mèdics (CESM) en la querella que va interposar contra Illa, per un delicte contra la seguretat dels treballadors, en què demanava investigar les gestions per a l'adquisició de material de protecció. La Fiscalia conclou que la querella "no aporta principi de prova suficient per a justificar una altra decisió diferent de l'arxivament".

    El mateix criteri segueix amb la querella que el Consell General de Col·legis Oficials d'Infermeria d'Espanya va interposar contra Sánchez i Illa, en què els retrauen "falta de previsió" i de mesures per a protegir els treballadors sanitaris. També ací el fiscal veu "manifesta indeterminació dels fets atribuïts" sense "cap element probatori" que avale l'objecte de la querella.

    Igualment assenyala que "no hi ha la possibilitat d'atribuir responsabilitat criminal" a Illa ni a Grande-Marlaska com pretén l'Associació Professional de la Guàrdia Civil. Així, nega l'existència d'un delicte cap als treballadors perquè "les referències genèriques sobre la falta d'equips de protecció i la falta de control dels adquirits ens impedeix determinar que la conducta supose una vulneració de la normativa".

    Així mateix, rebutja que Sánchez i Iglesias hagen comés un delicte de desobediència, com assenyala alguna de les querelles, ja que "resulta evident" que no van poder desobeir cap orde, "quan no consta que prèviament la reberen". Així, precisa la Fiscalia que els organismes internacionals "es van limitar a dictar i oferir recomanacions als diferents països, sense que el seu incompliment, en el cas d'haver tingut lloc, justificara aquest delicte".