Coaccions o amenaces: els delictes que es poden imputar pels cartells intimidatoris contra els sanitaris

El Consell General d'Infermeria ha condemnat la “repugnant” hostilitat d'alguns veïns “ignorants” contra treballadors i treballadores sanitaris, a qui “assetgen” amb cartells amenaçadors perquè abandonen l’habitatge mentre dure l'epidèmia per Covid-19, per por que els contagien. La Policia Nacional ja ha avisat que aquests tipus de cartells instal·lats en escales o comunitats veïnals poden ser denunciats com un delicte d'odi.

Són pocs els casos, però n'hi ha hagut alguns. Notes o avisos que demanen als veïns que són sanitaris o caixers de supermercat que se'n vagen a viure a un altre lloc per a evitar contagis. També hi ha hagut casos de llogaters que volen rescindir el contracte a professionals de la salut. Els hem vist a Ciudad Real i Madrid, i altres localitats.

Missatges en una comunitat veïnal de Cartagena contra una caixera de supermercat / À Punt

Segons destaca la metgessa de medicina preventiva i salut pública, és un gest insolidari i que, a més, demostra una gran ignorància respecte de la Covid-19. “No té sentit des del punt de vista epidemiològic i de prevenció: el que realment importa és seguir les mesures de prevenció individual i col·lectiva. No té cap sentit fer distincions segons qui tens de veí o veïna”, assenyala.

Coaccions o amenaces abans que un delicte d'odi

Els autors d'aquests anònims o amenaces hauran d'atindre's a les conseqüències fins i tot penals. Jutges i fiscals adverteixen que aquest tipus de missatge poden ser constitutius d'un delicte d'amenaces o de coaccions, en funció del contingut o la insistència amb què es transmeten. Tanmateix descarten que es puguen tipificar com un delicte d’odi, ja que els sanitaris no formen part dels col·lectius que el Codi Penal preveu per a aquesta norma, més pensada per a protegir la diversitat religiosa, racial, funcional o sexual. Ara bé, el supòsit d’odi sí que seria d’aplicació si el destinatari dels missatges intimidatoris pateix la Covid-19, ja que la discriminació per malaltia sí que està contemplada en la norma. De la mateix opinió és María Pilar Allué, comissària principal de la Policia Nacional: “Són denunciables, perseguibles i reprobables per qualsevol persona de bé”.

Hi ha consens entre les associacions fiscals i judicials que cal estudiar cas per cas per a establir el tipus penal corresponent. La portaveu del Fòrum Judicial Independent (FJI), Concepción Rodríguez, considera que la clau està en la reiteració, que podria derivar a una sanció penal per un presumpte delicte contra la integritat moral de les persones o per un delicte de coaccions. A més, adverteix que, si s’acompanya d’un insult (com en la pintada al cotxe d'una sanitària de Barcelona en què li deien "Rata contagiosa"), podria comportar un delicte d'injúries. Ignacio González Vega, de l'Associació de Jutgesses i Jutges per la Democràcia (JJpD), entén que en el cas de les pintades també es podria incórrer en un delicte de danys intencionats.

Per la seua banda, el portaveu de l'Associació Judicial Francisco de Vitoria (AJFV), Jorge Fernández Vaquero, entén que en si mateix el cartell que convida a anar-se'n de l’edifici seria difícilment perseguible a efectes penals però que, si s’acompanya de certa hostilitat, sí que podria aplicar-s'hi un delicte de coaccions. D’opinió semblant és la portaveu de la Unió Progressista de Fiscals (UPF), Teresa Peramato, que entén que, encara que el contingut del missatge és fonamental per a valorar si hi ha una conducta reprotxable penalment, una reiteració d'aquesta conducta pot constituir delicte de coaccions.