• La renovació del CGPJ, epicentre de la tensió política

    Últimes notícies | 14/10/2020 12:29
    À Punt NTC
    Xavier Melero
    El president del CGPJ, Carlos Lesmes, presideix un ple de l'organ en una imatge

    El president del CGPJ, Carlos Lesmes, presideix un ple de l'organ en una imatge d'arxiu / Ricardo Rubio (Europa Press)

    El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) protagonitza una acarnissada polèmica pel retard de la renovació dels seus membres. La institució fa prop de dos anys que està en funcions, amb una composició hereva de l'última majoria absoluta del Partit Popular de Mariano Rajoy. El creuament de retrets per la falta d'entesa entre les formacions polítiques i la proposta recent del govern de coalició per a modificar les majories necessàries per a la renovació tornen ha situat el govern dels jutges en el centre del tauler polític.

    Què és el CGPJ?


    El Consell General del Poder Judicial és l’òrgan de govern dels jutges. I aquell que decideix els nomenaments i ascensos de la carrera judicial.

    Té 21 membres, contant el president, que ho és també del Tribunal Suprem. Dotze han de ser jutges i magistrats, i huit juristes de reconegut prestigi. Tenen un mandat que dura cinc anys, segons estipula la Constitució i estableix la Llei orgànica del poder judicial. La renovació ha de tindre el suport d’una majoria de tres quints al Congrés, és a dir, d'almenys 210 vots.

    Per què s'ha de renovar?


    L'actual CGPJ es va conformar el 4 de desembre de 2013, quan el PP de Mariano Rajoy tenia majoria absoluta. Les places de vocals es distribueixen de la següent manera: onze membres a proposta del PP, set pel PSOE, un per EU i un més pel PNB. Tanca el recompte el president, Carlos Lesmes, que és un magistrat afí al PP.

    D'acord amb la llei, el Consell havia d'haver renovat els seus membres el desembre de 2018. Està prop de complir dos anys en funcions, amb un repartiment de forces que dista molt de les majories actuals que representen la ciutadania a les cambres.

    De què s'acusen les parts?


    El govern de coalició acusa el PP de bloquejar la renovació de la institució, per negar-se a negociar els nous candidats. El consens amb els populars és essencial per a assegurar la majoria de dos terços al Congrés a què obliga la llei. Els populars atribueixen al PSOE de Pedro Sánchez tota la culpa en el conflicte, per governar amb un “partit radical que qüestiona l'orde constitucional”, segons el secretari de Justícia del PP, Enrique López (en referència a Unides Podem), i per maniobres com el nomenament de l'exministra de Justícia, Dolores Delgado, com a Fiscal General de l'Estat.

    Què proposa el govern espanyol?


    A causa de la falta d'entesa crònica, aquest dimarts el PSOE i Unides Podem van presentar al Congrés una proposta per a reformar la llei del CGPJ, que segons expliquen, vol donar solució a situacions de bloqueig com l'actual.

    D'acord amb la proposta, dotze dels vint vocals (els d'extracció judicial) podrien ser elegits en segona votació per majoria absoluta, si no s'obté majoria de tres cinquens en la primera. L'elecció dels altres huit membres (juristes de reconegut prestigi) continuarien necessitant els tres cinquens, com marca la Constitució.

    Com s'ha rebut la proposta?


    La nova fórmula que plantegen les formacions del govern de coalició ha generat una allau de crítiques en l'oposició, fins i tot entre alguns socis puntuals de l'executiu, com Més País, des d'on s'adverteix, per boca d'Íñigo Errejón, que “el remei pot ser pitjor que la malaltia”.

    Des de la carrera judicial, tres de les quatre associacions professionals han carregat durament contra la proposta, i només la progressista Jutges i Jutgesses per a la Democràcia ha vist legítim que l'executiu busque alternatives al bloqueig del PP.

    La Associació Europea de Magistrats ha criticat la proposta perquè “és un pas arrere en els objectius fonamentals de la independència del poder judicial”, ja què “augmentarà el risc d'influència política”. I lamenta que no s'aprofite l'oportunitat just en el sentit contrari, és a dir, deixant en mans dels jutges l'elecció del seu govern, com recomana el Consell d'Europa.

    Es pot despolititzar el CGPJ?


    L'Associació Europea de Magistrats defén tornar al model anterior que regia l'elecció dels membres el CGPJ. Entre 1980 i 1985 els jutges triaven directament els dotze vocals d'extracció judicial. El PSOE de Felipe González va reformar la llei perquè foren designats pel Parlament, amb la majoria de tres cinquens que ara es vol deixar arrere.

    Tot i les advertències sobre el risc que el sistema d'elecció es convertira en un repartiment de llocs entre els partits, el Tribunal Constitucional (TC) va avalar l'elecció parlamentària, "màximament quan la llei adopta unes certes cauteles, com és la d'exigir una majoria qualificada de tres cinquens en cada cambra".

    En l'actualitat el Tribunal Constitucional arrossega el mateix problema de renovació dels seus membres, derivats del bloqueig al CGPJ. La Constitució Espanyola estableix que compondran el TC dotze membres nomenats pel rei; d'ells, quatre a proposta del Congrés per majoria de tres quintes parts dels seus membres; quatre a proposta del Senat, amb idèntica majoria; dos a proposta del govern, i dos a proposta del Consell General del Poder Judicial.