• VÍDEO | La Comunitat Valenciana està molt lluny de la immunitat de grup, segons l'estudi de seroprevalença

    Últimes notícies | 06/07/2020 14:40
    À Punt NTC

    Només 2,4% de la població de la Comunitat Valenciana ha generat anticossos després de tindre contacte amb la Covid-19, el que suposa un 0,3% menys que l’estudi anterior de principis de juny. Pel que fa a la distribució territorial, els ciutadans de les comarques del sud són els que presenten major taxa de seroprevalença, un 3%, seguits pels de les comarques del nord (2,7%) i els de les comarques del centre de la Comunitat Valenciana, l’índex de les quals se situa en el 2%.

    Són dades que es desprenen de la tercera i última onada de l’estudi de , elaborat pel Ministeri Sanitat i l’Institut de Salut Carlos III, en col·laboració de les comunitats autònomes per a conéixer la incidència del virus entre la població. D’acord amb aquest estudi, aproximadament 120.090 valencians i valencianes, si es tenen en compte les xifres del padró de l’Institut Nacional d’Estadística, corresponents a 2019, tenen a hores d’ara anticossos per a la Covid-19.

    Pel que fa a la distribució territorial de la ciutadania amb anticossos, destaca la reducció, en més d’1,1% respecte a l’onada anterior, de les comarques del nord. Aquesta àrea és, juntament amb les comarques del sud, on també s’ha reduït la població amb anticossos en un 0,3%, la que presenta una major variació. Per contra, s’observa major estabilització en les comarques del centre de la Comunitat Valenciana, on la ciutadania amb anticossos únicament s’ha reduït en un 0,1% en situar-se en el 2% ara.



    Davant aquestes dades de la tercera onada de l’estudi, els percentatges de població immunitzada de la Comunitat Valencia s’aproximen als nivells de la primera onada, feta pública a mitjans de maig, especialment a les comarques del nord, que han passat del 2,8% de maig a 2,7% actual, després d’assolir un pic del 3,8% de principis de juny. La població valenciana ha passat del 2,5% de població inmunitzada a mitjans de maig, fins el 2,4% actual, passant pel 2,7% de principis de juny.

    Per davall de la mitjana estatal

    El percentatge global de població valenciana amb anticossos està molt per davall de la mitjana de tot Espanya, que és del 5%. Es confirma així la tendència reflectida tant al juny com al maig que Espanya, i especialment la Comunitat Valenciana, estan molt lluny del que es coneix epidemiològicament com a “immunitat de grup”.

    L’Estudi Nacional de Seroprevalença ENA-COVID conclou que un 5% de la població espanyola té anticossos. Aquest percentatge a penes ha variat en les tres onades de les quals consta el mateix: en la primera es va estimar en un 5%, i en la segona i tercera ha sigut del 5,2%. Per tant, “Espanya està lluny de la immunitat de grup”. Així de contundent s’ha pronunciat la directora del Centre Nacional d’Epidemiologia, Marina Pollán. Segons ha explicat, els resultats obtinguts a Espanya, un país amb una ona epidèmica intensa en el qual les xifres de seroprevalença són baixes, reflecteixen la “dificultat d’obtindre una immunitat de grup a curt termini”.

    Aquests resultats, al costat de la presència d’un percentatge substancial d’infeccions asimptomàtiques, reforcen la necessitat de mantindre les recomanacions de salut pública de distanciament social, ús de mascaretes i rentada de mans, segons recull l’article publicat en la revista científica 'The Lancet' en relació amb aquest estudi.

    Baixa aparició de noves infeccions després del confinament

    Una de les qüestions analitzades en l’estudi, realitzat al llarg de dos mesos, és l’evolució dels anticossos, que era un dels objectius. S’ha observat una taxa global de seroconversió (persones que no tenien anticossos en la primera onada i que els han desenvolupats al llarg de l’estudi en tindre contacte amb el virus) del 0,9% entre la ronda 1 i la ronda 2, un percentatge una mica menor (0,7%) entre la ronda 2 i la ronda 3. Aquestes xifres reflecteixen la baixa aparició de noves infeccions després del confinament.

    A més, l’estudi mostra una prevalença més elevada d’anticossos en personal sanitari (10%) i treballadors de residències i centres sociosanitaris (7,7%)

    Un 14% passa de positiu a negatiu de la primera a la tercera ronda

    D’altra banda, també s’ha observat seronegativització, és a dir, absència d’anticossos detectables en persones que els tenien prèviament. Així, de la primera a la segona ronda eren un 7,1% i d’aproximadament un 14% en analitzar tot el període d’estudi.

    No obstant això, Pollán ha puntualitzat que això no vol dir que no aquestes estiguen immunològicament protegides. Sobre aquest punt, la directora general de l’Institut de Salut Carles III, Raquel Yotti, ha assenyalat que aquestes dades indica que tots aquells que hagen passat la malaltia “han de tindre prudència i no relaxar-se en les mesures de protecció”.

    Simptomàtics recents

    El mapa de participants amb símptomes de Covid-19 (persones amb tres o més símptomes o amb pèrdua sobtada de l’olfacte) en les dues últimes setmanes de l’estudi dona una idea de l’evolució més recent de l’epidèmia. Mentre el percentatge de simptomàtics ha disminuït substancialment entre la primera i la segona ronda, del 4% al 0,4% s’ha observat un lleu increment en l’última ronda (1,4%), la qual cosa podria ser fruit de la major mobilitat de la població després del període de confinament.

    En definitiva, aquests resultats, al costat de la presència d’un percentatge substancial d’infeccions asimptomàtiques, reforcen la necessitat de mantindre les recomanacions de salut pública de distanciament social, ús de màscares i rentada de mans.

    Variabilitat geogràfica

    Segons s’assenyala en aquesta publicació, i com ja es va traslladar en la difusió de les dades preliminars de les primeres onades, existeix bastant variabilitat geogràfica en el percentatge de seroprevalença. Algunes províncies se situen en un 2-3%, mentre que altres superen al 10%, i es registren els percentatges més alts en la zona centre de la Península. El percentatge també és major en els nuclis de població amb més de 100.000 habitants en comparació amb municipis amb menor població (6% i 4%, respectivament).