• Les claus del segon 'impeachment' a Donald Trump

    Últimes notícies | 14/01/2021 10:16
    À Punt NTC
    Xavier Melero
    La presidenta de la Cambra del Representants, Nancy Pelosi, exhibeix el document del segon 'impeachment'

    La presidenta de la Cambra del Representants, Nancy Pelosi, exhibeix el document del segon 'impeachment' / Leah Millis (Reuters)

    Donald Trump s'ha convertit en el primer president dels Estats Units sotmés a un segon un procés de destitució o impeachment, en la terminologia jurídica dels Estats Units. I amb una acusació més que greu per part del Congrés: "incitar a la insurrecció" contra el seu mateix país. El procés es trasllada ara al Senat, on els republicans han perdut la majoria que va exonerar Trump en el primer juí polític de les acusacions de pressionar Ucraïna per a conspirar contra el seu rival i actual president electe Joe Biden.

    La situació, inèdita en la democràcia dels EUA, obri un nou període d'incertesa política i molts dubtes sobre les conseqüències reals del procés. Quan falta menys d'una setmana perquè abandone legalment el poder -el pròxim 20 de gener- és altament improbable que el Senat accelere la maquinària burocràtica a temps per a forçar l'eixida de Trump abans que acabe el mandat en el cas d'una eventual condemna, la qual, ara mateix no és més que una mera hipòtesi. La negativa del vicepresident republicà Mike Pence a activar la 25a esmena de la Constitució, per a declarar Trump incapaç d'exercir el càrrec, condueix a l'impeachment com a única fórmula legal de destituir el president.

    L'anterior procés de destitució a Trump va tardar més de tres mesos a completar-se i cal remuntar-se a 1868 per a trobar un precedent de juí polític exprés. En aquell cas contra el president Andrew Johnson, que es va resoldre en tres dies.

    Té sentit activar la destitució si aquesta arribarà, de manera natural, abans que el veredicte del Senat? Potser sí. Els demòcrates posen la mira més enllà de la destitució. Volen que no queden impune l'assalt al Capitoli i pensen en el futur polític de Trump i el populisme conservador i d'extrema dreta que fomenta i sobre el qual ha construït la carrera política.

    Una condemna suposaria la destitució de Trump, quan ja no estarà en el poder. Però l'inhabilitaria per a ocupar càrrecs en el futur. El president en funcions podria tornar a presentar-se a les eleccions de 2024, però si les guanyara no podria ocupar el càrrec, des del punt de vista constitucional. La sentència desfavorable també llevaria a Trump l'estatut de president amb els beneficis que hi comporta, de representació i d'assignació pressupostària.

    El castic a Trump, ara mateix, no és més que una elucubració. El Partit Republicà ja no és el bloc monolític que el va exonerar -veus rellevants s'han sumat a la petició d'apartar-lo del poder- i també ha perdut la majora del Congrés per un vot, però caldrà una majoria de dos terços a la cambra per a certificar una condemna. Els precedents semblen lluny d'aquesta possibilitat: cap dels tres presidents portats a juí -Andrew Johson, Bill Clinton i el mateix Trump- ha sigut declarat culpable.