L’IVAM, 30 anys d'art modern

El museu ha acollit al llarg de la seua història exposicions amb alguns noms molt reconeguts.

VÍDEO | L’IVAM, 30 anys d\'art modern

L’Institut Valencià d’Art Modern celebra aquest dilluns 30 anys. El museu va nàixer el 18 de febrer de 1989 en un barri aleshores molt degradat, el Carme. El projecte va ser supervisat  per Tomás Llorens –en aquell moment director del Centre d’Art Reina Sofía- i Vicent Todolí. L’edifici ocupava 17.000 metres quadrats –ara en té 18.200- i tenia nou galeries destinades a exposicions permanents i temporals, de les quals la més rellevant era la dedicada a Julio González. Aquest escultor (Barcelona, 1875 – París, 1942) forma la base de la col·lecció permanent de l’IVAM, que quatre anys després de la inauguració ja havia adquirit un valuós i complet conjunt de dibuixos i escultures.

En els inicis, l’IVAM va ser dirigit per Carmen Alborch, i la inversió cultural que s’hi feia era motiu d’orgull per a l’aleshores govern socialista de Joan Lerma. La idea era que l’IVAM se situara en el tercer lloc en importància a nivell estatal. De fet, els primers mesos van acollir exposicions d’Antonio Saura, Sorolla, Juan Gris o Picasso. No obstant això, la imatge projectada de la institució es va enterbolir quan va eixir a la llum el cas IVAM, protagonitzat per Consuelo Císcar, acusada de malversació i prevaricació a través de l’adquisició d’obres d’art amb sobrecostos.

Des de 2014, però, quan es va posar al capdavant de la institució el teòric d’art José Miguel García Cortés, l’IVAM va començar a recuperar-se. L’any 2018 va rebre 170.000 visitants, un 25% més que l’any anterior, i des que Cortés va agafar la batuta al museu, hi han anat 100.000 persones.

Les sales de l’IVAM han acollit aquests últims anys exposicions amb alguns dels noms més reconeguts –com ara la recent mostra de Joan Miró-, i per a celebrar el 30 aniversari ofereix un programa ple d’actes i d’exposicions molt variat.

També et pot interessar

stats