Mingorrubio, el cementeri on reposa la cúpula franquista
La llista de difunts inclou cinc ministres franquistes i dos presidents de la dictadura, Carrero Blanco i Arias Navarro.
Les restes de Francisco Franco reposaran a partir de dijous al panteó familiar del cementeri de Mingorrubio, al barri madrileny del Pardo. Al mausoleu, de vora 500 m² repartits entre una planta en superfície i una cripta subterrània, descansa des del 1988 l'esposa del dictador i senyora de Meirás, Carmen Polo.
Els Franco no esperaran a soles l'eternitat. Al cementeri també hi ha soterrats el militar Francisco Franco Salgado-Araujo, cosí del dictador, cinc ministres franquistes, l'últim cap de la Casa Civil de Franco, Fernando Fuertes de Villavicencio, i dos presidents del règim, l'almirall Luis Carrero Blanco -assassinat per ETA- i el seu successor Carlos Arias Navarro.
Entre les làpides de Mingorrubio, figura també la del promotor José Banús, que va ser un dels constructors del complex del Valle de los Caídos.
Un recorregut per la Història d'Espanya
500 sepultures, 2.200 nínxols, un miler de columbaris i mig centenar de panteons donen forma al cementeri, que, a pesar de ser menut, ofereix un complet recorregut per la història recent d'Espanya. Allà es troben les restes del dramaturg Joaquín Calvo Sotelo, el germà del qual, José, va ser ministre d'Hisenda durant la dictadura de Primo de Rivera. També és oncle de Leopoldo Calvo Sotelo, el segon president de la democràcia espanyola, la investidura del qual va sabotejar el colp d'Estat del 23 de febrer de 1981.
La necròpoli acull un altra figura clau de la Transició, Francisco Fernández Ordóñez, que va ser ministre d'Hisenda i Justícia amb l'UCD d'Adolfo Suárez, i posteriorment va ser ministre d’Afers Estrangers amb el PSOE de Felipe González. A més de Fernández Ordóñez reposa un altre membre del govern de Suárez, l'exministre de l'Interior Juan José Rosón.
D'entre els càrrecs públics del periode democràtic destaca també el sepulcre del jurista valencià i expresident del Tribunal Constitucional Francisco Tomás i Valiente, víctima mortal d'ETA.
Reclams per al necroturisme
La llista de noms que hi ha soterrats al cementeri no acaba ací. En un passeig per Mingorrubio també podem entropessar amb la cripta familiar del fundador de l'Opus Dei, José María Escrivá de Balaguer, o la d'un descendent directe de Cristòfol Colom, l'empresari Diego Prado y Colón de Carvajal, el germà del qual, Manuel, va ser durant anys l'administrador privat del rei emèrit Joan Carles I.
Les tombes del dictador dominicà, Rafael Trujillo, i dels besnets de Sorolla, o d'un germà de l'escriptor Miguel Delibes són altres dels sepulcres destacats al cementeri, un recinte que ja abans de rebre les restes de Franco tenia abundants reclams per al necroturisme.
Tanmateix els aficionats als cementeris i els simpatitzants del franquisme ho tenen complicat aquests dies per a visitar el cementeri. Des que va transcendir que acollirà les restes del dictador espanyol, la policia demana identificació a l'accés i limita l'entrada als familiars dels difunts.
