• Novetats i controvèrsies de la llei Celaá, la nova reforma de l’educació

    Últimes notícies | 19/11/2020 18:46
    Xavier Melero
    Protesta a les portes del Congrés el dia de l'aprovació de la llei d'educació

    Protesta a les portes del Congrés el dia de l'aprovació de la llei d'educació / Efe.

    El Congrés ha aprovat aquest dijous la reforma de la llei d’educació (LOMLOE), també coneguda com a llei Celaá, amb 177 vots a favor, 148 en contra i 17 abstencions. Durant la sessió han sigut rebutjades les més de 600 esmenes presentades, i únicament ha aprovat un canvi impulsat per Més País-Equo i Compromís per a ensenyar cultura fiscal en l’assignatura de Valors Cívics i Ètics i unes correccions tècniques presentades pel PSOE. És la huitena reforma de l'educació aprovada en democràcia.

    Aquestes són les principals novetats i les que més controvèrsia han causat:

    CASTELLÀ

    L’esmena pactada pel PSOE, Unides Podem i ERC elimina la referència expressa al castellà com a llengua oficial i vehicular de l’educació en tot l’Estat, que havia incorporat la llei d’educació (Lomqe), coneguda com a llei Wert.

    El matís afavoreix els models d’immersió lingüística que ja s’apliquen a Catalunya, i que l’oposició del parlament català ha dut als tribunals.

    La ministra d’Educació ha explicat que només es pretén garantir el coneixement de la llengua cooficial en els territoris bilingües. I recorda que la reforma estipula que en finalitzar l’educació bàsica l’alumnat hauran d’aconseguir el domini ple i equivalent de les dues llengües: el castellà i la cooficial corresponent.

    EDUCACIÓ CONCERTADA

    La llei condiciona el concert al fet que els centres no separen l’alumnat per sexes, com fan algunes escoles i instituts d’inspiració cristiana o que pertanyen a entitats vinculades a l’Església catòlica, com l’Opus Dei.

    També prohibeix l’obligació de quotes o filiacions que requerisquen aportacions econòmiques i que, en tot cas, hauran de ser voluntàries. En la pràctica impedirà que l’alt cost de les extraescolars, o el pagament obligatori a fundacions i associacions vinculades als centres dissuadisca de l’accés amb les famílies amb menys recursos.

    La Lomloe elimina el concepte “demanda social”, la qual cosa permetia als centres concertats traure més places si així ho demanaven les famílies.I frena la cessió de sol públic per a l’educació concertada. Els ajuntaments només podran fer-ho per a la construcció de centres educatius de titularitat pública.

    Així mateix estableix, de manera general al conjunt de l’Estat, un orde de prelació per a l’admissió amb criteris objectius que prioritzen la presència de germans, la proximitat al domicili o del treball dels progenitors i la renda.

    ASSIGNATURA DE RELIGIÓ

    L’assignatura de Religió serà d’oferta obligatòria per als centres i voluntària per a l’alumnat, però no tindrà assignatura alternativa com passa amb la de Valors Ètics. En paral·lel, però, proposa una assignatura transversal, per a tots –també l’alumnat de religió– sobre valors cívics i de la història de la democràcia espanyola.La nota de Religió no comptarà per a beques ni en l’expedient acadèmic. La de la nova assignatura d’Història de la Democràcia, sí.

    HISTÒRIA DE LA DEMOCRÀCIA

    S’estipula que l’alumnat adquirisca un coneixement profund de la història de la democràcia a Espanya des dels orígens fins a l’actualitat amb la finalitat d’assentar els valors cívics i contribuir en la formació de ciutadans més lliures, tolerants i amb sentit crític. Haurà de plantejar-se des d’una perspectiva de gènere.

    REPETICIÓ DE CURS

    Repetir curs es considera excepcional. L’alumnat podrà passar al següent, tot i suspendre assignatures, quan l’equip docent considere que les matèries no superades li permeten seguir amb èxit. L’alumne podrà repetir el mateix curs només una vegada i un màxim de dos al llarg de l’ensenyament obligatori.

    EDUCACIÓ INFANTIL

    S’insta les autonomies a incrementar progressivament l’oferta de places públiques en el primer cicle d’infantil, de 0 a 3 anys. I es marca un període de huit anys des de l’aprovació del a llei per a generar una oferta pública suficient. El segon cicle d’infantil serà gratuït, siga mitjançant oferta pública o concertada amb centres privats.

    EDUCACIÓ ESPECIAL

    En la disposició addicional quarta, la llei fixa un termini de deu anys per a integrar l’alumnat amb necessitats especials als centres educatius ordinaris aportant “els recursos necessaris”. La plataforma 'Inclusiva sí, especial també' alerta que la norma amenaça de buidar de finançament els centres i acabarà conduint al seu tancament.

    El govern espanyol assegura que eixa no és la intenció, sinó la d'integrar els menors amb “certa diversitat funcional” a poc a poc als centres ordinaris, establint recursos específics. Associacions de pares i mares amb xiquets amb diversitat funcional també han criticat la mesura. Qüestionen que el transvasament de recursos i professionals arribe a temps i que l’escola ordinària siga l’entorn que els seus fills necessiten.

    INSPECTORS

    L’esmena aprovada pel PSOE, Unides Podem i ERC suprimeix la paraula “prova” per la de “valoració” per a l’accés al cos d’inspectors en educació. La Unió Sindical d’Inspectors d’Educació alerta que això desnaturalitza la independència de l’oposició i condueix l’elecció a la valoració subjectiva. En última instància consideren que s’obri la porta a col·locar personal a dit en aquest cos de garanties independent.

    EDUCACIÓ AFECTIVOSEXUAL

    Es fomentarà de manera transversal la perspectiva de gènere i l’educació per a la salut, inclosa l’afectivosexual. Els currículums i els llibres de text i altres materials educatius no contindran estereotips sexistes.

    En primària es proposa conéixer, comprendre i respectar les diferències entre cultures i persones, la no-discriminació per motius d’ètnia, orientació o identitat sexual, religió o creences, discapacitat o altres condicions.

    COMPENSACIÓ DE GÈNERE

    Les administracions impulsaran l’increment de la presència femenina en estudis amb menor presència de dones, com les ciències, tecnologia, enginyeria, arts i matemàtiques i algunes branques d’FP. De la mateixa manera promouran la presència d’alumnat masculí en estudis amb major matrícula de dones.