Oltra reivindica "un tracte just" per a la Comunitat Valenciana a fi de garantir "la igualtat de drets i oportunitats"
La vicepresidenta del Consell ha fet una crítica vetlada al model de finançament en l'entrega dels Premis Nou d'Octubre 2019.
El saló de Corts del Palau de la Generalitat ha reunit les màximes autoritats de la Comunitat Valenciana per a l'entrega dels Premis Nou d'Octubre 2019. A l’acte també ha assistit el ministre de Foment, el socialista José Luis Ábalos, i el líder del Partit Popular, Pablo Casado.
La vicepresidenta del Consell, que ha presentat el lliurament dels guardons, ha pronunciat un discurs en què, partint de la defensa de la singularitat del poble valencià, ha reclamat respecte i "un tracte just" per a la Comunitat Valenciana. Això, ha dit, permetria complir amb l'obligació de garantir “el benestar i la qualitat de vida de les persones", i de poder construir "una societat inclusiva moderna i solidària que faça, de la igualtat legal, una igualtat real".
Durant la intervenció, que ha seguit la línia reivindicativa de l'any passat, Mónica Oltra ha reclamat que "els valencians i les valencianes tinguen les mateixes expectatives que qualsevol altre ciutadà i ciutadana d'Espanya, perquè només des d'un tracte just es pot garantir la igualtat real de drets i oportunitats", en una referència vetlada al model de finançament.
La vicepresidenta del Consell també ha reivindicat la importància de vincular el progrés de les comarques valencianes amb el respecte al medi ambient. "La Comunitat Valenciana ha de ser respectuosa amb l'entorn perquè el futur que construïm només es pot basar en un progrés humà sostenible i harmònic amb els béns del planeta, la casa comuna de la humanitat", ha dit Oltra.
Finalment, ha volgut connectar els posicionaments i les reivindicacions actuals amb les dels referents històrics de la Comunitat Valenciana. Així, ha destacat la "voluntat de servei" que motivava l'escriptor franciscà Francesc Eiximenis, la "rectitud ètica" que reclamava Vicent Ferrer, la "sensibilitat social" que defenia l'humanista Lluís Vives, i el "sentit de la justícia" que estava en l'última voluntat de Jaume I.
