• Torra demana convertir les eleccions de Catalunya en un "plebiscit" sobre l'1-O

    Últimes notícies | 28/09/2020 19:49
    À Punt NTC
    Torra, durant la declaració institucional aquest dilluns

    Torra, durant la declaració institucional aquest dilluns / Marta Pérez (Efe)

    El que ha sigut fins aquest dilluns president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, ha oferit una declaració institucional en què s'ha dirigit a la ciutadania i ha fet una crida al moviment independentista perquè els pròxims comicis autonòmics siguen "un nou plebiscit i un nou mandat que confirme el referèndum de l'1 d'octubre" del 2017. Amb un to eminentment electoral, Torra ha defensat que l'única manera d'avançar en el conflicte que manté Catalunya amb l'estat espanyol és "la ruptura democràtica, pacífica i desobedient".

    L'exmandatari ha comparegut envoltat de tot el seu govern, després que aquesta mateixa vesprada ha rebut la notificació oficial de la sentència del Tribunal Suprem que confirma la seua la inhabilitació per desobediència durant un any i mig.

    El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ja ha declarat efectiva la condemna i ha rebutjat el recurs que Torra havia presentant davant el Suprem. Per tant, deixa de ser president de la Generalitat de Catalunya des d'aquest mateix dilluns i és el primer que ha hagut d'abandonar el càrrec durant el seu mandat.

    Durant la compareixença, l'expresident ha acusat "els poders de l'Estat" de repressió i d'haver "urdit" un colp per a apartar-lo del càrrec amb una sentència que és "fruit de la set de venjança". Per tant, ha defensat la independència de Catalunya com la garantia de deixar enrere "el règim del 78". També ha lamentat que un dels obstacles per a aconseguir la independència siga "la mateixa autonomia".

    Torra ha pronunciat un discurs, en català i després en anglés, farcit de referències a la ciutadania: "Sou l'única esperança de sortir del pou en què ens vol posar una vegada i altra l'Estat espanyol", els ha dit.


    Qui assumeix la presidència ara?


    El veredicte dels tribunals deixa Catalunya en una situació d'incertesa en què s'obrin fonamentalment dues possibilitats. Una, que el Parlament investisca un candidat alternatiu, la segona passa per una convocatòria electoral, opció que guanya cada vegada més força. I tot envoltat pel clima de divisió política que es respira en el si de l'independentisme, amb els socis de govern, Junts per Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), negociant des de fa dies una resposta conjunta a la decisió judicial.

    Amb Torra cessat de manera efectiva, la presidència de la Generalitat passa de manera interina al vicepresident del govern, Pere Aragonès. d’ERC. Això ha despertat un cert malestar en Junts per Catalunya, el partit del ja expresident, perquè pensen que Aragonès podria usurpar funcions. Hi ha negociacions en marxa sobre el paper que tindrà l'actual vicepresident al capdavant de l'executiu autonòmic. La Llei de Presidència de la Generalitat de Catalunya atorga tasques de representació institucional i estableix que també li correspon dirigir l'acció de govern i convocar i presidir les reunions de l'executiu català. No li permet, però, assumir tres atribucions vinculades al president: plantejar una qüestió de confiança, designar i destituir consellers i conselleres, i convocar eleccions.

    La portaveu d'ERC, Marta Vilalta, ha assegurat en una altra declaració institucional aquest dilluns que la formació republicana vol pilotar el "periode d'interinatge" que ara comença a Catalunya i assegurar el govern "més fort possible" després de la inhabilitació de Torra. Ha apel·lat als partits independentistes perquè actuen amb responsabilitat, consens, solidaritat i unitat estratègica per a fer front a "l'adversari comú", en referència a l'Estat.


    Pròxims passos al Parlament


    La inhabilitació de Torra ha posat en marxa una sèrie de mecanismes i terminis parlamentaris que, tret de sorpreses d'última hora, acabaran sense candidatura alternativa a la investidura i amb una convocatòria automàtica d'eleccions, que podrien tindre lloc el 7 de febrer del 2021. Aquests són els pròxims passos que s'activaran al Parlament de Catalunya:

    Ronda de consultes amb els grups. Un informe dels lletrats de la cambra legislativa emés aquest dilluns estableix que des que es publica el cessament del president de la Generalitat de Catalunya comença un termini de deu dies perquè el president del Parlament, Roger Torrent, òbriga consultes amb els grups parlamentaris per a explorar si hi ha algun candidat a la investidura per a substituir Torra. Els grups independentistes –amb majoria absoluta en l'hemicicle– no tenen intenció de presentar cap candidat, però Ciutadans està valorant la possibilitat de postular-s'hi, encara que la correlació de forces faria inviable la investidura.

    Investidura fallida. L'informe dels lletrats identifica una via per a evitar el bloqueig institucional si Torrent constata que no hi ha un candidat viable a la investidura: en lloc de convocar un ple d'investidura com preveu la legislació, podria formalitzar un "acte equivalent" per a comunicar als grups la inexistència d'una candidatura efectiva. Aquesta resolució tindria l'efecte equivalent a una primera votació fallida per a la investidura i activaria un compte enrere de dos mesos. Una vegada transcorreguts sense haver investit un substitut de Torra, es convocarien automàticament eleccions, que haurien de celebrar-se en 54 dies, segons marca la llei electoral.


    Horitzó electoral: 7 de febrer


    Fonts sobiranistes assenyalen que, amb el calendari a la mà, els terminis estipulats en cas que el vicepresident Aragonès substituïsca Torra porten a marcar en roig la data del diumenge 7 de febrer del 2021. El número dos de la Generalitat de Catalunya no té la potestat de convocar comicis, fet pel qual només Torrent pot acabar d'ajustar la data perquè coincidisca en diumenge.

    El termini inicial dels deu dies estipulat per a les consultes parlamentàries pot activar-se les pròximes hores o ja dimarts; si es considera que han de ser dies hàbils. El termini podria véncer el 13 d'octubre, però Torrent podria esperar alguns dies per a activar els dos mesos de compte enrere perquè la convocatòria d'eleccions automàtica coincidira amb el dia 16 de desembre. Al cap de 54 dies, el diumenge 7 de febrer, se celebrarien els comicis catalans.