Un 15% de les famílies valencianes contracta ajuda per a cuidar dels fills
Experts i sindicats reclamen més implicació de les empreses per a véncer els obstacles en la conciliació familiar i laboral.
Un 15% dels valencians i valencianes contracta ajuda externa per a atendre els fills o les persones depenents al seu càrrec per la impossibilitat de conciliar la vida laboral i familiar. En aquelles famílies en què algun membre pot fer-se'n càrrec, són majoritàriament les dones les que n'assumeixen la responsabilitat. Les que assumeixen les tasques de cures són quasi el 38%, mentre que els homes no arriben al 33%.
Ho diu l'Institut Nacional d'Estadística (INE) en el mòdul sobre conciliació de la vida laboral i familiar, que han elaborat amb dades de l'enquesta de població activa. Enguany torna a evidenciar un problema per al qual experts i sindicats reclamen més implicació de les empreses i de l'administració. Les insuficients mesures de conciliació són, a més, una de les causes que fan que les dones a Espanya siguen mares cinc anys més tard del que tenien previst.
A l'estat espanyol, tres de cada deu persones en edat de treballar, el 35,2%, tenen algun menor o persona depenent al càrrec, i el 17% d'elles utilitza habitualment serveis professionals, una xifra que ha augmentat un 3% des del 2010. A la Comunitat Valenciana el percentatge se situa per davall de la mitjana nacional i es queda en el 15%.
No totes les famílies que tenen dificultats per a atendre la vida familiar recorren a professionals externs: més d'un 7% afirma que no ho fa per un motiu econòmic; la gran majoria diu que s'organitza amb la parella; el 21% ha de demanar ajuda a familiars o amistats; per últim, un 14% considera que els seus fills i filles no necessiten aquests serveis, ja que tenen cura de si mateixos.
Més implicació de les empreses i de l'administració
Una de les peces del trencaclosques de la conciliació és la dificultat per a flexibilitzar la jornada laboral. La meitat dels assalariats i assalariades assegura que no pot modificar l'inici o l'eixida del centre de treball per a poder cuidar els fills o les persones depenents.
Davant d'aquesta situació, sindicats i experts demanen més implicació a l'empresariat, així com polítiques públiques i ajudes de les administracions. Ángeles Bustamente, de la UGT, considera que, per tal que la conciliació siga real calen serveis socials, especialment per a les criatures de zero a tres anys.
Elena García, professora de Dret Laboral de la Universitat de València, destaca que, amb la recent ampliació del permís de maternitat i paternitat remunerat, caminem cap a un repartiment de tasques més igualitari. La modificació legislativa, diu, pot posar fi als rols assignats tradicionalment a les dones i "posar fre al rebuig dels empresaris a l'hora de contractar les dones".
