Un enginyer amb arrels valencianes coordina l'aterratge de la sonda de la NASA a Mart

Després de set mesos de viatge per l'espai la sonda estatunidenca Perseverance encara aquest dijous el repte decisiu: superar els "set minuts de terror" amb què els tècnics de la NASA descriuen l'aterratge a Mart. Durant aquest moment, els ordinadors de la nau hauran de pilotar en automàtic, a cegues -i amb un retard de les comunicacions amb l'agència espacial d'11 minuts-, l'entrada a l'atmosfera del planeta roig, el descens a 20.000 quilòmetres per hora i el canvi de ritme per a aconseguir un aterratge suau que deposite sense danys el vehicle espacial, de 130 quilos, en el fons d'un cràter. L'operació es concretarà a les 21:55 h de la nit, hora espanyola.

Entre les persones que han preparat aquesta maniobra hi ha Fernando Abilleira, un enginyer aeroespacial amb arrels valencianes, que té la família materna a l'Alcúdia. "Estem desitjant que arribe aquest moment històric. No és només un gran esdeveniment per a la Nasa. En aquesta nau viatgem tots. Hi va la humanitat", ha explicat l'enginyer en una entrevista a À Punt NTC.

Abilleira subdirigeix les operacions de vol de la missió, una responsabilitat que ha adquirit després de dos dècades de servei en la NASA i d'haver participat en l'aterratge amb èxit del robot Curiosity al planeta roig el 2012. El seu equip ha preparat la seqüència d'aterratge del mòdul i en les hores prèvies fa les últimes proves de comprovació, per a "optimitzar" la resposta del vehicle a la maniobra. "Estem assegurant-nos que estem donant-li la millor oportunitat perquè aterre amb èxit", explica.

L'enginyer aeroespacial no amaga la "il·lusió" i "fascinació" per una missió que aspira a depositar en la superfície marciana la major càrrega d'instrumental mai abans desplegada al planeta roig, amb l'objectiu de trobar evidències de vida microscòpica, present o passada: un vehicle robòtic de sis rodes, l'helicòpter Ingenuity Mars, amb què es vol fer el primer vol teledirigit, i l'estació meteorològica de fabricació espanyola MIDA, que mesurarà variables clau per a una futura missió tripulada.

Objectiu: trobar evidències de vida i preparar la primera missió tripulada

L'aterratge s'ha programat en el cràter Jezero, els experts pensen que va ser el llit d'un llac i podria ser ric en microorganismes fòssils. "Arreplegarem mostres i les més importants seran emmagatzemades per a tornar-les a la Terra en la següent missió, en col·laboració amb l'Agència Espacial Europea" -ens avança Abilleira-, que és fonamental, perquè abans de fer una declaració de la magnitud que hi ha vida a Mart, necessitem proves irrefutables i la comprovació dels laboratoris més avançats del món".

El projecte Perseverance també persegueix aplanar el camí a la primera missió tripulada al planeta roig amb diversos experiments, entre els quals, l'enginyer de la NASA destaca Moxie, un mòdul per a generar oxigen a partir del diòxid de carboni, tant com a suport vital dels astronautes, com per a fabricar carburant per als vehicles que s'hi desplacen.

La missió estatunidenca és la tercera que arriba a l'òrbita de Mart al febrer, després de les sondes dels Emirats Àrabs Units i de la Xina, en un mes clau en la carrera espacial al planeta roig. Si l'aterratge s’acompleix amb èxit, la Perseverance seria la cinquena sonda espacial de la NASA que arriba al sòl marcià, després de Sojourner (1997), Spirit i Opportunity (2004), i Curiosity (2012).