Acaben els treballs d'exhumació de la fossa del cementeri de Monòver

Hui fa 20 anys de la primera exhumació de víctimes del franquisme.

VÍDEO | Acaben els treballs d'exhumació de la fossa del cementeri de Monòver

El moviment de terres fet per una retroexcavadora el 1986 es va endur part dels vint-i-sis cossos de les víctimes del franquisme soterrades al cementeri de Monòver. És la primera de les conclusions dels treballs d'exhumació de la fossa comuna localitzada en aquest municipi, de la qual es va fer càrrec la Generalitat i que van iniciar-se el passat agost. Amb el tancament de la fossa exhumada, ara els familiars reprendran les investigacions per a localitzar les restes que encara no han aparegut.

El catedràtic d'Història Contemporània de la Univesitat d’Alacant, Glicerio Sánchez, explica en À Punt Notícies que el partit judicial de Monòver va ser un dels centres de la repressió franquista. Des d'abril fins a desembre del 1936, la plaça de bous del municipi va arribar a convertir-se en un camp de concentració dels anomenats com "de classificació".

20é aniversari de la primera exhumació a Espanya

Aquest tancament de la fossa de Monòver coincideix amb el 20é aniversari de la primera exhumació de víctimes del franquisme al nostre país. El 21 d'octubre de l'any 2000, va començar la primera recerca amb metodologia científica de 13 represaliats del franquisme en Priaranza del Bierzo (Castella i Lleó). L'excavació de la cuneta, que es va convertir en una fossa comuna, va condicionar que aquell mateix any es fundara l'Associació de Recuperació de la Memòria Històrica.

També et pot interessar

stats