El confinament nocturn no aconsegueix frenar el coronavirus

Les restriccions vigents a la Comunitat Valenciana no estan aconseguint parar la propagació de la pandèmia. Dues setmanes després de l’entrada en vigor del confinament nocturn decretat per la Generalitat –el període mínim que els experts consideren necessari per a avaluar l’eficàcia de qualsevol mesura anti-Covid–, tots els indicadors es mantenen a l’alça. Els epidemiològics i els assistencials.

Els contagis han marcat dos rècords l’última setmana i la mitjana d’infeccions diàries s’ha enfilat per damunt dels 1.600 casos, un registre que dobla el pic màxim de positius de la primera onada (el 27 de març, quan se’n van notificar 750). La mateixa consellera de Sanitat Universal, Ana Barceló, va reconèixer divendres que la taxa de reproducció del virus era d’1,07, és a dir, que cada infectat contagia més d’una persona i, per tant, l’epidèmia continua creixent.

A més, la positivitat, el percentatge de casos que es detecten entre totes les proves que es fan, és de 16,7 per cada 100 PCR o test d’antígens. Això són tres punts per damunt de la mitjana espanyola. De fet, som la sisena comunitat amb major taxa de positivitat, només per darrere d’Aragó, Castella i Lleó, Andalusia, Castella-la Manxa i Múrcia.

La pressió hospitalària, en màxims al final de la setmana que ve

Als centres hospitalaris, tant l’ocupació de llits en planta (1.359) com els ingressos en l’UCI (241) estan ja al 62 % dels pics màxims de la primera onada. Els últims set dies els malalts no aguts han augmentant un 18% i els que han necessitat cures intensives un 40%. Si la pressió assistencial pel coronavirus segueix amb el mateix ritme de creixement, a partir de la fi de la setmana que ve els hospitals valencians reviuran els pitjors moments de la primavera passada.

L’escenari no convida a l’optimisme. De fet, la majoria de la població valenciana (2.346.000 persones) viu en dotze departaments de salut que ja registren una incidència acumulada extrema. Altres 2.178.000 valencians i valencianes són atesos als nou departaments de salut que, ara com ara, marquen una incidència alta. I poc més de mig milió a les tres àrees amb incidència mitjana.

No hi ha un patró clar que explique perquè la malaltia està més forta en unes comarques que en altres, però sí una tendència general a l’empitjorament. El 89% de la població del País Valencià viu ara en zones amb risc extrem o alt per coronavirus, quan fa dues setmanes era el 40 %.

El de la incidència acumulada (IA) els últims 14 dies és l’únic indicador de risc que la conselleria de Sanitat Universal publica de manera territorialitzada. Ho fa cada tres dies per departaments de salut i per municipis. En canvi, i a diferència del que fan altres comunitats autònomes, no hi ha transparència sobre les xifres per departaments de salut de tota la resta de paràmetres: incidència acumulada els últims set dies, positivitat, ocupació de llits hospitalaris o de l’UCI.

Esperar o ser ja més contundents

Ara per ara, tant la consellera Barceló com el president de la Generalitat, Ximo Puig, han defensat la necessitat d’esperar un temps per a fer balanç de les mesures que s’han posat en marxa per a frenar el coronavirus. En canvi, la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, es mira insistentment en l’espill europeu per a reclamar, sempre que té oportunitat, anar més enllà contra la malaltia.

El tancament perimetral de tot el País Valencià fa deu dies que està vigent, per tant, els seus efectes, si n’hi ha, s’haurien de començar a notar abans de divendres.

Pel que fa a les últimes restriccions socials, encara haurem d’esperar més per a valorar-ne l’eficàcia ja que van entrar en vigor aquest cap de setmana. Això sí, de moment sabem que només han funcionat realment en 1 dels 31 municipis on es van començar a aplicar abans, el 30 d’octubre. Guadassuar (Ribera Alta), que va arribar a tindre 1.730 infectats per cada 100.000 habitants, està ara en només 288. Per contra, tots els altres es mantenen més o menys igual (Onda, Nules, Elx, Oriola) o clarament pitjor (la conurbació Elda-Petrer). I el fred encara no ha arribat.