Per què les vacunes de Pfizer i Moderna són científicament revolucionàries?
Els dos preparats immunitzadors es basen en un tècnica innovadora que no s'havia provat a gran escala.
La vacunació contra la Covid-19 ja està en marxa. La primera vacuna que ha arribat a Europa ha sigut la de Pfizer i BioNTech, que, com la de Moderna, es basa en un sistema que no s'havia provat anteriorment en cap altra campanya a escala massiva.
Fins al moment, totes les vacunes han consistit en la inoculació de patògens inactius, patògens atenuats o proteïnes del mateix virus al qual es vol combatre. Així, s'estimula el sistema immune i s'eviten futures infeccions. Ara, les vacunes creades per Pfizer i Moderna presenten un model completament innovador que no introdueix al cos cap patògen totalment ni parcialment, sinó que utilitza l'àcid ribonucleic missatger (ARNm). Aquest material genètic sintètic funciona com una espècie de codi d'instruccions que permet que l'organisme siga capaç de reconéixer els agents infecciosos i aprenga a neutralitzar-los de manera autònoma en el futur.
Una vegada injectat al cos humà, l'ARNm arriba a les cèl·lules gràcies a una cobertura lipídica que el protegeix i que l'allibera a l'interior. L'engranatge cel·lular comença a produir aleshores la proteïna viral que el sistema immunitari reconeix i utilitza sistemàticament per a protegir-se de la malaltia.
Per a completar la protecció, tant l'opció de Pfizer com la de Moderna, consten de dos dosis separades per 21 i 28 dies respectivament. La part negativa rau en la conservació, ja que impliquen un manteniment de fins a -80 ºC en el cas de Pfizer i -20 ºC en el de Moderna. Contràriament, el mediament en què treballa la Universitat d'Oxford, el qual sí que utilitza la tècnica d'inoculació d'un virus inofensiu alterat, es pot mantindre fins i tot a una temperatura entre 2 ºC i 8 ºC.
La vacuna pot provocar alguna malaltia?
La desinformació provoca molts dubtes per als quals la ciència té respostes inequívoques. La comunitat científica assegura que aquest tipus de vacuna no pot modificar el genoma humà, ja que el seu contingut ni tan sols arriba a creuar-se en cap moment amb l'ADN. És per això que la vacuna és incapaç de fer mal en aquest sentit i provocar malalties genètiques com alguns col·lectius han intentat transmetre.
Les investigacions de Pfizer i BioNTech han comptat amb més de 40.000 participants durant el procés d'assajos, mentre que Moderna ha experimentat amb 30.000 persones més. Les conclusions de les empreses farmacèutiques han sigut positives i compten amb el vistiplau dels ens supervisors, com ara l’Agència Europea del Medicament. Els únics efectes secundaris que s'han diagnosticat han sigut lleus i de curta durada, similars als que pot arribar a produir qualsevol altra vacuna o medicament comú.
Però, com s'ha pogut desenvolupar tan ràpidament?
Històricament, els procesos que permeten trobar la cura d'una malaltia a través d'una vacuna poden durar fins i tot una dècada. Les empreses farmacèutiques i les agències sanitàries estableixen unes prioritats segons el balanç entre la incidència d'una malaltia i l'esforç i costos que implica desenvolupar el medicament. En el cas de la Covid-19, l'impacte global ha sigut de tal calibre que els interessos per acabar amb la pandèmia han propiciat l'acceleració dels protocols regulars.
Una vegada la vacuna ja està en circulació, qui està protegit?
La comunitat científica afirma rotundament que la millor defensa contra el contagi de la Covid-19 és la vacunació. Aquestes vacunes immunitzen les persones de manera que no haurien de patir les conseqüències més greus de la malaltia i, així, se salvarien vides i s'evitaria la saturació dels sistemes sanitaris. Veus expertes com l’investigador de salut pública de Fisabio, Salvador Peiró, calculen que, fins que no estiga immunitzat el 80% de la població, no s'haurien de relaxar les mesures de distanciament social com ara la mascareta, ja que fins i tot les persones vacunades poden propagar la malaltia encara que estiguen immunitzades i no en patisquen els efectes.
