Les claus de la creació del major banc d'Espanya

Els consells d'administració de CaixaBank i de Bankia, reunits de manera separada, han votat aquest dijous a favor de la integració de les dues entitats bancàries. L'entitat que resulte de la fusió esdevindrà el banc més gran d'Espanya en volum de negoci, ja que superarà el BBVA i el Banc Santander. Aquestes son les claus de la integració.

Per què és tan important la fusió entre CaixaBank i Bankia?

Es tracta de la primera gran fusió dels últims vint anys, ja que des de l’any 1999, quan el banc Santander es va unir al Central Hispano i quan BBV es va sumar a Argentaria, no s’hi havia produït una operació d’aquesta consideració, que donarà lloc al banc més gran d'Espanya en volum de negoci.

Entre els dos grups acumulen 664.027 milions d'euros en actius, 218.455 dels quals els aporta Bankia, i 445.572 CaixaBank. Respecte a les sucursals, en sumen 6.727 (4.460 de CaixaBank i 2.267 de Bankia) i 51.536 treballadors (35.589 de CaixaBank i 15.947 de Bankia).

D’on ve la necessitat de fusionar-se?

La raó principal per a fusionar-se és la rendibilitat. En el sector bancari hi ha dues formes d’augmentar la rendibilitat. D’una banda, augmentant els ingressos a través de la injecció de capital procedent d’inversors o, de l’altra, mitjançant la reducció de costos.

A causa dels baixos tipus d’interés i la crisi actual, marcada per la pandèmia, la primera opció és inviable. Per tant, la via de la fusió esdevé una alternativa per a reduir costos, recuperar rendibilitat i atraure nous inversors. De fet, en coneixer-se el procés, les dos entitats valen en borsa més de mil milions més cadascuna.

Discrepàncies en les negociacions

Encara que en línies generals els dos bancs hi han estat d'acord durant les negociacions, els principals accionistes de les dues entitats hi han tingut un paper clau. D'una banda, el principal accionista de CaixaBank, la Fundació La Caixa a través de CriteriaCaixa, establia que la seua participació en l'entitat que en resulte no havia de baixar del 30%. Per la seua part, el principal accionista de Bankia, l'Estat a través del Fons de Reconstrucció Ordenada Bancària (FROB), volia recuperar la major part possible dels 24.000 milions que es van injectar en Bankia per a rescatar l'entitat.

Com serà la marca resultant?

Segons les primeres informacions, la nova entitat mantindrà el nom i la marca de CaixaBank, que controlarà el 75% del nou banc, i Bankia tindrà el 25% restant. Aquests son els percentatges que coincideixen aproximadament amb els volums de negoci de cada entitat. Tot sembla indicar que la seu social de l'empresa resultant de la fusió estarà a València, ciutat on ja estaven les seus socials de Bankia i de CaixaBank, i on s'ha convocat la compareixença dels dos màxims dirigents de CaixaBank i Bankia.

Com serà la cúpula de la nova entitat?

El nou consell d'administració tindrà 15 membres. Les primeres informacions assenyalen que el conseller delegat serà Gonzalo Gortázar (de CaixaBank) i el president executiu serà José Ignacio Goirigolzarri (Bankia). En aquest consell hi ha participació de l'Estat, a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària, el FROB.

Què passarà amb les sucursals i el personal?

El principal objectiu de la fusió és augmentar la rendibilitat i això implica reduir plantilla i tancar sucursals. Els sindicats calculen que la fusió pot representar que entre 7.000 i 8.000 empleats siguen despatxats com a resultat del tancament de vora 1.500 oficines.

Com afectarà els usuaris de les dues entitats?

La previsió és que tots els contractes de comptes bancaris siguen assumits per la nova entitat i es mantinguen les condicions. Podrien canviar, però no a curt termini. Pel que fa als préstecs i les hipoteques, en principi el nou gegant subrogarà les que ja estiguen assignades. Però pot ser que els productes vinculats, com les assegurances, estiguen subjectes a modificacions. En el cas dels depòsits, es mantindran intactes les condicions. Per contra, sí que es podria produir un augment de les comissions.

Però, més enllà dels productes bancaris, les associacions de consumidors alerten que la reducció de la competència en el sector es traduirà en menys capacitat de negociar.