L'Audiència Nacional manté totes les acusacions en el juí del cas Bankia

L'Audiència Nacional ha acordat mantindre totes les acusacions, incloses les populars, personades en el juí per l'eixida a borsa de l'entitat bancària Bankia. Aquesta mesura manté les peticions de la Confederació Intersindical de Crèdit i la Confederació General del Treball, que demanen fins a dotze anys de presó per a la trentena d'acusats.

Segons han explicat fonts jurídiques, la secció quarta de la sala penal ha rebutjat quasi totes les qüestions plantejades per les defenses, si bé ha retirat el delicte de falsedat comptable atribuït a les persones físiques, Bankia, la seua matriu BFA, i la companyia auditora Deloitte. També s'ha oposat al fet que s'incorporen a la causa documents relacionats amb la fallida de Banc de València.

El tribunal que presideix la jutgessa Ángela Murillo manté els 34 acusats, que hauran d'acudir a les sessions programades, en principi, fins al juny que ve.

Rato acusa el Banc d'Espanya

"El Banc d'Espanya ens deia què havíem de fer, està en les actes", ha contestat l'expresident de Bankia Rodrigo Rato a la fiscal Anticorrupció. Rato ha descarregat la responsabilitat de la fallida de Bankia en el Banc d'Espanya i en el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB)m i ha dit que els van assegurar que les caixes fusionades eren viables. "Les nostres entranyes, les coneixia el Banc d'Espanya perquè tenia15 persones fixes allí. I les de Bancaixa, igual", ha declarat amb rotunditat.

La primera part de l'interrogatori ha girat al voltant del procés d'integració de les set caixes d'estalvi que van donar lloc a Bankia: Bancaixa, Caja de Canarias, Caja Ávila, Caixa Laietana, les caixes de Segòvia i La Rioja, i Caja Madrid. D'aquesta última, va ser president des de gener de 2010.

En to encés i amb continus retrets a la fiscal Carmen Launa, que demana per a ell cinc anys de presó per estafa a inversors, i a la qual li ha arribat a demanar que concrete per a no perdre "més temps", Rato ha assegurat que l'entrada de Bancaixa a la coneguda com "fusió freda" -mecanisme de consolidació d'entitats de crèdit, aplicat durant la crisi financera, concebut per a la seua protecció- va vindre determinada per una "instrucció" del mateix Banc d'Espanya.

En aquest sentit, ha relatat que "les instruccions, els diners -4.465 milions d'euros- i el control" d'aquesta integració, les va "dissenyar" el FROB. Així mateix, ha defensat que Bankia disposava de provisions suficients per a cobrir possibles deterioraments en tant que les caixes van realitzar "un sanejament de 9.200 milions d'euros el 2010 i de 3.900 milions el 2011", al qual caldria sumar "els 4.600 milions del FROB i els més de 3.000 milions que portaven en les seues motxilles" aquestes entitats.