Diferències entre el sud i el nord bloquegen el pla de la UE contra la crisi del coronavirus

A Europa, l'esperada cimera europea sobre el coronavirus no ha tingut els resultats que s'esperaven i ha acabat amb un enfrontament entre el nord i el sud. Els caps d'estat i de govern dels Vint-i-set han demanat a l'Eurogrup que en dues setmanes presenten propostes per a respondre a la crisi generada pel coronavirus, després que Itàlia i Espanya s'han plantat per a reclamar una acció econòmica europea més decidida.

Aquests dos països, que lideren el bloc de partidaris d'un pla de xoc per a fer front als efectes de la pandèmia en l'economia, han xocat frontalment amb l'oposició d'Alemanya i Holanda, entre altres.

Davant la situació de bloqueig, els socis comunitaris s'han compromés, almenys, a aportar mesures concretes d'ací a quinze dies, com a explicat el president del Consell Europeu, Charles Michel. "Aquestes propostes hauran de tindre en compte la naturalesa sense precedents del xoc del Covid-19, que afecta tots els nostres països", diu la declaració conjunta aprovada pels líders comunitaris després d'una cimera per videoconferència de més de sis hores de duració.

Els líders comunitaris no han tancat un acord, per tant, ni per a la intervenció del fons de rescat de l'eurozona ni per a l'emissió de deute europeu per a finançar la lluita contra la pandèmia, les dues principals mesures a debat i que seguiran damunt de la taula a l'espera dels ministres d'Economia i Finances.

El text inicial que s'havia plantejat estava ple de vaguetats, però l'amenaça de veto d'Espanya i Itàlia, que s'han referit a la pandèmia com un colp sense precedents, ha obligat a modificar l'acord i facultar els ministres d'Economia a treballar en un pla anticrisi.

La reunió, celebrada per videoconferència, s'ha viscut enmig de moments de tensió entre els països del nord, partidaris que cada país isca de la crisi per mitjans propis; i el sud, que demana una actuació coordinada.