La UE i el Regne Unit intenten arribar a un acord post-Brexit 'in extremis'

La Unió Europea i el Regne Unit apuren els dies que queden per a finals d'any a l'hora d'aconseguir un acord que definisca la relació comercial entre les dues parts una vegada es produïsca el Brexit. El compte arrere està en marxa, l'1 de gener de 2021 és la data marcada perquè el Regne Unit abandone la UE, i el que es vol evitar és una ruptura total. El secretari britànic d’Afers Estrangers, James Cleverly, ha assegurat que el Regne Unit vol negociar fins que no hi haja més que negociar o fins a aconseguir un acord que definisca la relació post-Brexit abans del divorci.

Els negociadors britànic i comunitari, David Frost i Michel Barnier, respectivament, continuen a Brussel·les les converses abans que el primer ministre britànic, Boris Johnson, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, mantinguen aquest nit una conversa telefònica.

Des de primera hora del matí, Barnier compareix davant els ambaixadors dels vint-i-set socis comunitaris per a informar-los de l’estat actual de les negociacions, que entren en “hores decisives”, segons ha manifestat en Twitter el portaveu de la presidència alemanya de la UE, Sebastian Fischer.

Diumenge, els negociadors per al Brexit del Regne Unit, David Frost, i de la UE, Michel Barnier, es van trobar a Brussel·les per a buscar un acord que salve les negociacions per a la relació comercial entre els dos actors a partir de l'1 de gener de 2021. Divendres, les dues parts van pactar una pausa en els contactes després de la falta d'avanços en una setmana d'intenses negociacions, i dissabte el primer ministre britànic i la presidenta de la Comissió Europea parlaren per telèfon i decidiren que valia la pena fer-ne un nou intent. Per això, han demanat als negociadors que reprenguen el diàleg.

Els punts de bloqueig continuen sent els drets de pesca, la igualtat de condicions en les normes d'ajudes públiques i competència, i la governança de l'acord que regirà les relacions de la UE amb el que ha sigut el seu soci durant 47 anys, una vegada culmine el període transitori marcat fins al 31 de desembre. "Encara que reconeixem la serietat d'aquestes diferències, hem acordat que els nostres equips negociadors haurien de fer un esforç més per a avaluar si es poden resoldre", assenyalaren Von der Leyen i Johnson en un comunicat conjunt després de parlar per telèfon dissabte.

Amb aquest objectiu, els equips britànic i europeu reprengueren el treball diumenge de vesprada i es preveu que la negociació continuarà tot el dilluns, segons han indicat fonts comunitàries. De moment, però, no ha trascendit cap detall sobre si hi ha avanços en la negociació. En tot cas, la reunió més decisiva és la que han de fer aquesta vesprada el primer ministre britànic i la presidenta de la Comissió Europea. Boris Johnson acudeix a la trobada reforçat pel seu govern, que en un to desafiant ha dit que si no es respecta la sobirania britànica se n'aniran de la UE sense acord.

Acusacions mútues

En els últims dies, les dues parts s'han acusat mútuament del bloqueig d'unes negociacions que van començar al febrer i que s'han intensificat en les últimes setmanes. Entre els Vint-i-set s'ha estés la sensació que Barnier estava arribant al límit de les cessions que podien fer per a aconseguir un acord, i que corresponia a Londres moure fitxa. El Regne Unit, per la seua banda, ha acusat el bloc europeu d'haver presentat demandes addicionals a última hora i de mantindre una posició "ridícula" pel que fa a la pesca, en què el punt de discòrdia són les condicions per a l’accés de la flota comunitària a les aigües britàniques. El sector, si bé té un pes econòmic del 0,1% en el PIB britànic, té una especial rellevància política perquè va protagonitzar la campanya per a abandonar la UE.

Els dos interlocutors han reconegut que, si no s'aconsegueix un compromís en els pròxims dies, serà quasi impossible analitzar-lo i aprovar-lo de manera que entre en vigor a la mitjanit del 31 de desembre. En cas d'arribar a un acord, el text haurà de ser refrendat pels vint-i-set socis de la UE, pel Parlament Europeu i pel Parlament britànic.