La Constitució Espanyola fa 40 anys marcada pel debat sobre la seua reforma

Aquest dijous, 6 de desembre, es compleixen 40 anys des que el poble espanyol va aprovar en referèndum el text de la Consitució Espanyola. Poc queda ara del context en què va nàixer, una societat que buscava eixir de la dictadura i fer un pas cap a la democràcia. 

En els últims anys s'han alçat moltes veus que demanen un canvi en el text constitucional perquè, segons argumenten, no arreplega els canvis que s’han donat en la societat espanyola. No obstant això, actualment no hi ha una majoria parlamentària disposada a obrir el text fonamental per a posar-lo al dia. També hi ha moltes persones que són partidàries de mantindre la carta magna com està i utilitzar-la com a marc democràtic sobre el qual anar construint. 

La discussió està damunt de la taula: cal encetar el meló de la reforma? Sense anar més lluny, el mateix president del govern espanyol, Pedro Sánchez, assegurava aquest dimecres que "el millor homenatge" a la Constitució Espanyola amb motiu dels 40 anys era obrir el debat sobre la reforma. 

La qüestió, l'espai de reflexió i anàlisi de l'actualitat d'À Punt Mèdia, va dedicar un programa a aquesta temàtica.

Actes commemoratius

A la Comunitat Valeniciana, el Teatre Principal d'Alacant acollirà des de les 10:00 l'acte institucional amb motiu dels 40 anys de la Constitució, que presidirà el cap del Consell, Ximo Puig. Durant la commemoració, que es podrà seguir en directe en la televisió i el web d'À Punt Mèdia, entregaran les distincions que la Generalitat lliura a persones i entitats que treballen per la defensa dels drets constitucionals. Enguany han sigut per a l'expresident del Tribunal Constitucional, Pasqual Sala, i la Mesa Estatal pel Blindatge de les Pensions.

Mentrestant, el Congrés reunirà aquest dijous els reis, Felip i Letícia, i els emèrits, Joan Carles i Sofia, en l'acte central d'homenatge a la carta magna. També hi estaran presents els anomenats "pares" de la Constitució, així com representants del govern espanyol, del poder judicial i d'altres institucions.