Font de Mora declara sobre Ciegsa i el finançament il·legal del PP
La Guàrdia Civil apunta directament l’exconseller d’Educació popular com un dels presumptes cervells de la caixa B
L’exconseller d’Educació, Alejandro Font de Mora, del PP, compareix aquest dimecres com a testimoni en el sumari del cas Imelsa, dins de la peça oberta per a investigar el suposat finançament il·legal del PP a través de l’empresa pública Ciegsa.
La Guàrdia Civil va informar el mes passat el jutjat que instrueix el cas Imelsa que aquesta empresa, utilitzada per la Generalitat durant el govern del PP per a construir col·legis, va servir per a finançar el PPCV i el de la província de València sota les presidències de Francisco Camps i Alfons Rus, respectivament.
La Unitat Central Operativa (UCO) assenyala directament Font de Mora com un dels presumptes cervells de la possible caixa B del PP. Segons l’informe d’aquest organisme, són quatre els dirigents populars que presumptament controlaven el finançament irregular del partit: l’expresident de la Generalitat, Francisco Camps, els exvicepresidents, Víctor Campos i Gerardo Camps, i l’exconseller Font de Mora.
Aquest document que ha aportat la Guàrdia Civil va incorporar-se a una de les peces en què es va separar el cas Imelsa, la G, que es dedica en exclusiva a les comissions il·legals que presumptament cobraren alts càrrecs del PP amb responsabilitat en Ciegsa, després d’haver manipulat diverses adjudicacions d’obres amb un doble propòsit: el guany personal i finançar il·legalment el partit.
Font de Mora haurà de respondre aquest dilluns sobre el que sabia de Ciegsa i sobre el desviament de diners públics que s’haurien d’haver destinat a la construcció de col·legis i que, suposadament, van servir per a enriquir antics càrrecs del PP i per a finançar il·legalment el partit a través de comissions.
En aquesta causa també investiguen per suborn, malversació i prevaricació l’exgerent d’Imelsa, Marcos Benavent, conegut com el ionqui dels diners, l’expresident de la Diputació de València, Alfons Rus, i l’exsecretari autonòmic d’Educació i responsable de Ciegsa, Máximo Caturla.