Pornografia i desindividualització dels agressors, el còctel de les violacions en grup

Si hi ha una fórmula de violència que està castigant especialment les dones en els últims anys és la de les violacions en grup. A la Comunitat Valenciana, i sols en els últims quatre mesos, se n’han conegut tres. Per què estan aflorant aquestes agressions en els últims temps? Totes segueixen el mateix patró? Són algunes de les qüestions que han contestat els experts consultats per À Punt.

Els agressors d’aquests casos solen ser joves que generalment pateixen distorsions cognitives i actuen d'eixa forma perquè ho fan dins d'un grup, el que la psicóloga Maria Pérez defineix com a “desindividualització”. “Actuen en grup, de manera que es dilueix eixa responsabilitat en eixe grup, és a dir, no són un individu, sinó que actuen en consonància amb eixe grup”. A banda d’escudar-se en l’actuació en grup, els agressors solen ignorar l’impacte social i mediàtic del seu delicte.

El consum de pornografia és un altre dels factors que està darrere de les agressions sexuals en grup. Maria Pérez, psicòloga i sexòloga que durant 22 anys ha dirigit el servei d’atenció psicològica a menors víctimes d’abusos sexuals, creu que la pornografia és el vertader detonant d’aquestes agressions. “És increïble que moltes persones s’inicien en el coneixement de la sexualitat a través del porno, no és digne d’una societat”, apunta Pérez.

Càndida Barroso, portaveu de la Coordinadora Feminista, es refereix a aquest fet com la “pornificació de la societat”. Un concepte segons el qual la dona “ha de ser submisa i està per al plaer i el servei de la resta. Els homes, per la seua banda, exerceixen el seu poder de domini”.

Però aquestes estructures mentals es fonamenten en els masclismes quotidians, per això, Encarna Cuenca, presidenta del Consell Escolar de la Comunitat Valenciana, admet que moltes vegades són les mateixes famílies les que fomenten lectures, contes o models que no són els més adients. “L’educació en el respecte i la convivència és la millor promoció que podem fer de concòrdia de gènere”, com apunta Maria Pérez.

El repte de denunciar perquè el sexe és tabú

Ara bé, una vegada consumada l’agressió sexual, Rafael Iniesta, advocat de l’adolescent de 15 anys que va patir una d’aquestes agressions el passat mes d’agost en una localitat valenciana, assenyala que la víctima s’ha d’enfrontar a un doble repte: el de fer el pas de denunciar els fets i el de l’impacte psicològic posterior a l’agressió.

“Donar un pas endavant els costa molt, perquè tot allò relacionat amb el sexe continua sent tabú”, declara a À Punt. Una vegada reuneixen força suficient per a denunciar els fets, ve la necessitat del suport psicològic. De fet, en la causa que defensa, on hi ha quatre acusats, la menor està amb tractament psicològic i psiquiàtric. A aquest procés se suma l’ajuda familiar i legal que necessita.