Hui hem conegut el testimoni d’Abril Torregrosa i la seua història vital que ha compartit generosament amb nosaltres i amb l'audiència del programa. Una història, com moltes, farcida d’inseguretats i on silenciar allò que s’és, malauradament ha sigut una constant. Fins ara. Des de la infantesa se sentia dona en un cos d'home però ha sigut ara, als 20 anys, quan ha decidit iniciar la transició.

Abril reivindica que es tracta d’un procés de transició i de canvi que cada persona viu de forma particular i personal i no es pot aplicar de forma generalitzada.

I per què no puc ser jo una sirena?

Abril ho tenia molt clar des de ben xicoteta: ella s’ha considerat dona sempre. Però, com gestiona un infant aquest sentiment contradictori amb el cos de naixement? Recorda les classificacions i els rols diferenciats en el pati de l’escola. Futbol per als xiquets i jocs de sirenes per a les xiquetes. Amb només 4 anys ja expressava que era una xica i que volia ser “una sirena”. Després, la pubertat i el despertar sexual, i uns canvis difícils d’encaixar.

“No volia que em canviara la veu, ni tindre pèls ni barba. El meu cos començà a desenrotllar-se d’una manera que jo no volia, però no ho sabia verbalitzar. “

La nostra convidada relata amb delicadesa com la desinformació i no saber gestionar i ficar-li nom al que estava experimentant va fer pressió per a amagar la seua identitat. “Em vaig tragar tota la frustració i tota la inseguretat”, ha explicat. Eixir de la ciutat on va créixer va ser fonamental per a fer aflorar el que realment és, allunyada d’algunes mirades. “A ma casa, no m’eixia ser com soc. Quan tens algú mirant-te no eres tan natural com tu pots ser. Estava dins de la meua caixa.”

Ara viu a València i se sent lliure per a maquillar-se i vestir-se en consonància amb allò que sent:

.