Un trajecte de 100 dies cap a la ‘nova normalitat’

Aquest dilluns, primer dia laborable de la nova normalitat, es compleixen 100 dies de l’entrada en vigor de l’estat d’alarma, la segona vegada en democràcia que Espanya recorria a aquest instrument constitucional. El coronavirus ja hi estava present, però encara no érem del tot conscients de la magnitud de la crisi que ens esperava. Aquell dia a Espanya es comptibilitzaven 7.753 contagis i 288 morts, i es complia pràcticament un mes de la primera defunció per Covid-19, detectada a la Comunitat Valenciana.

Actualment es dona per fet que el coronavirus ja circulava lliurement per Espanya abans de febrer, però des de la confirmació del primer positiu el 31 de gener fins a finals del mes següent, es va mantindre un escenari de contenció en què les autoritats a penes aconsellaven extremar les mesures d’higiene. Tot i que la data del 15 de març és la primera que molts situen com l’inici del malson, a la Comunitat Valenciana el pessimisme es va avançar uns dies amb la suspensió de les Falles i les festes de la Magdalena. I l’endemà, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar la Covid-19 com una pandèmia global. A continuació, repassem alguns moments clau d’aquest llarg trajecte de 100 dies cap a la nova normalitat.

Primera pròrroga i cessament d’activitats no essencials

El nombre de contagis creixia a un ritme imparable: el 20 de març ja se superaven els 20.000 positius i els 1.000 morts, i el 25 de març, Espanya se situava com a segon país del món amb més defuncions. Davant d’aquesta situació, el 26 de març el Congrés va aprovar la primera pròrroga de l’estat d’alarma sense cap vot en contra. I només tres dies després, el govern espanyol va aprovar la paralització de totes les activitats no essencials durant 15 dies. Això va provocar la destrucció de 900.000 llocs de treball en els mesos de març i abril, i 3,3 milions de persones van quedar afectades per expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) de força major. La gent a penes eixia al balcó per a aplaudir el personal sanitari en reconeixement de la tasca vital que feien en aquesta lluita i la figura del director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, ja començava a resultar familiar.

Comença la desescalada

Després d’un mes i mig de confinament dur, l’executiu va alleujar les mesures a partir del 2 de maig: es va permetre a la ciutadania eixir al carrer per a passejar o fer esport en distintes franges horàries distribuïdes per grups d’edat per tal d’evitar aglomeracions. Aquell mateix dia, Espanya va superar les 25.000 persones mortes per coronavirus i ja hi havia més de 210.000 contagis confirmats. Dos dies després es va iniciar el pla de desescalada gradual proposat pel govern espanyol, consistent en quatre etapes en què progressivament s’anirien suprimint les restriccions en funció de l’evolució de la pandèmia en cada territori.

El dol més llarg de la democràcia

Des del 27 de maig, Espanya va viure deu dies de dol oficial en memòria i reconeixement a les més de 27.000 víctimes que ja havia deixat la pandèmia. Va ser el període més llarg de dol de la democràcia i va acabar el 5 de juny, amb més de 240.000 persones contagiades amb el virus.

Última pròrroga de l’estat d’alarma

El Congrés va aprovar el 3 de juny la sisena i última pròrroga de l’estat d’alarma i ho va fer de manera ben diferent a la primera: de cap vot en contra a 155. De fet, durant tot aquest període s’ha fet evident el desgast del govern espanyol per la gestió de la crisi i que ha fet que, fins i tot, haguera de buscar suports en els partits de l’oposició, com ara Ciutadans, després que alguns socis d’investidura, com ara Esquerra Republicana o Compromís li giraren l’esquena. Una setmana més tard, i després de l’evolució favorable de la pandèmia, l’executiu va decidir avançar l’obertura de les fronteres amb Europa al 21 de juny, tot i que el pla inicial era fer-ho l’1 de juliol.

L’estat d’alarma va acabar dissabte, pràcticament alhora que la primavera, amb la qual també quasi va coincidir en l’inici. L’arribada de l’estiu obri ara una nova etapa, anomenada nova normalitat, en què les mesures es relaxen, però amb el virus encara present. De fet, aquest dissabte s’han registrat més de 150.000 positius a tot el món, la xifra més alta fins ara, i l’OMS ja ha alertat que la pandèmia s’accelera. L’amenaça del virus no desapareixerà fins que hi haja una vacuna, per la qual cosa totes les institucions i els experts fan una crida a no abaixar la guàrdia. Ara s’obri un altre camí, el de la reconstrucció després d’una crisi social i econòmica que amenaça de ser, fins i tot, més greu que la de 2008.