MAPA INTERACTIU | Com vota cada país de la UE en les eleccions europees?

Del 23 al 26 de maig, centenars de milions de persones dels 28 països que integren la Unió Europea (UE) estan cridats a les urnes per a triar els representants al Parlament Europeu. Aquest organisme és l'únic, de tots els comunitaris, que tria la ciutadania, i representa 500 milions de persones. 

El procediment, no obstant això, presenta algunes diferències entre els països membres perquè cadascun es regeix per la llei electoral vigent. Per a començar, el dia mateix de la votació, que varia en cada estat. A Espanya votarem el dia 26, igual que a la majoria de països comunitaris, però hi ha casos puntuals en què celebren els comicis el 23, 24 o 25. A més, cadascun elegeix un nombre determinat dels 751 eurodiputats i eurodiputades que integraran la cambra els pròxims cinc anys. La xifra s'assigna d'acord amb el volum poblacional. 

Una altra de les particularitats està en la barrera electoral, és a dir, el percentatge mínim de vots que necessita reunir un partit per tal d'obtindre representació en l'Eurocambra. La majoria dels països no en tenen, com és el cas d'Espanya, mentre que en altres el percentatge varia entre l'1,8% (Xipre) i el 5% (França, Polònia o la República Txeca, per exemple). 

Pel que fa a l'àmbit d'elecció, quasi tots els estats membres funcionen com a circumscripcions úniques, com ara Espanya. No obstant això, cinc han dividit el territori en diverses circumscripcions regionals: Bèlgica, Irlanda, França, Itàlia i el Regne Unit. Altres ho han fet per interés purament administratiu o per a distribuir les llistes dels partits, com ara els Països Baixos (dènou circumscripcions), Alemanya (setze, només per a la CDU/CSU) i Polònia (tretze). 

Les llistes obertes són la tònica dominant pel que fa al tipus de vot. En la majoria dels països de la UE, l'electorat té llibertat per a alterar els noms de la llista i emetre un sufragi preferent. Tot i això, nou estats funcionen amb llistes tancades: Alemanya, Estònia, Grècia, Espanya, França, Hongria, Portugal, Romania i el Regne Unit. A Luxemburg es pot votar, fins i tot, candidatures que pertanyen a llistes diferents, mentre que a Suècia es permet afegir o eliminar noms d'una llista. A Irlanda, Irlanda del Nord i Malta, els electors i electores enumeren els candidats per orde de procedència (vot únic transferible). 

L'edat mínima de les persones candidates també presenta diferències en funció dels estats membres. En molts és suficient tindre 18 anys per a poder concórrer a les eleccions, mentre que en altres cal tindre'n 21 (Bèlgica o Irlanda), 23 (Romania) o fins a 25 anys (Grècia i Itàlia). Exercir el sufragi requereix, a la majoria dels països de la UE, una edat mínima de 18 anys, excepte a Àustria i a Malta, on es pot votar amb 16 anys, i Grècia, on se n'han de tindre, com a mínim, 17.

Accedeix ací al mapa interactiu.