• VÍDEO | Què triem en les eleccions europees del 26M?

    Notícies Política | 10/05/2019 09:31
    Laura Garsando
    Vicent Montagud

    Un mes després de la doble cita electoral del 28 d'abril, aquest diumenge 26 de maig a la Comunitat Valenciana tornarem a les urnes per a exercir el sufragi en una nova cita electoral, una altra vegada per partida doble. A més de les eleccions locals, que determinaran la conformació dels ajuntaments dels municipis de la Comunitat Valenciana, les valencianes i els valencians estem cridats a les urnes per a triar la representació de la ciutadania espanyola al Parlament Europeu. Dels 751 escons que l'integren, a Espanya correspon elegir-ne 54.

    Aquests comicis formen part de les eleccions que es convoquen en tots els països que integren la Unió Europea del 23 al 26 de maig, i tenen una particularitat. A diferència de la resta de procediments electorals que hi ha a Espanya (generals, autonòmics i municipals), en les eleccions europees es vota amb una circumscripció única, mitjançant un sistema proporcional amb llistes tancades i sense barrera electoral (un percentatge mínim de vots necessari per a poder ser adjudicatari d'escons). Això vol dir que a la Comunitat Valenciana es votarà el mateix que en qualsevol altra comunitat de l'Estat. 

    Paperetes blaves

    Com que enguany la celebració de les eleccions europees a Espanya coincideix amb les municipals i, en la majoria de les comunitats, també amb els comicis autonòmics, la Junta Electoral Central ha acordat que els sobres i les paperetes de votació siguen de colors diferents per a evitar confusions a l'electorat. Així, els de les europees seran de color blau clar i les de les municipals seran blancs. A les autonomies que celebren també les eleccions autonòmiques hi tindran a més sobres i paperetes en color sèpia.

    Què passa amb el Brexit?

    Queda pendent també la redistribució dels parlamentaris i parlamentàries del Regne Unit en l'Eurocambra una vegada siga jurídicament efectiu el Brexit, previsiblement el 31 d'octubre, si no s'ajorna de nou l'eixida

    Quan es materialitze el divorci, els 73 escons que actualment corresponen al Regne Unit es repartiran entre la resta de països europeus. A Espanya se li n’assignaran cinc. En aquest escenari, serà la Junta Electoral Central l'encarregada de repartir-los entre les candidatures en funció dels vots obtinguts en les eleccions europees d'aquest 26 de maig, sense que haja necessitat de celebrar nous comicis. 




    Què es decideix al Parlament Europeu?

    L'Europarlament no és una cambra legislativa habitual perquè no té capacitat plena, ja que comparteix la iniciativa legislativa amb la Comissió Europea, que és el poder executiu comunitari. A més, tot allò que aprova passa també pel Consell Europeu, integrat pels caps d'Estat o de govern dels països membres, que té dret a veto en moltes qüestions. 

    Així doncs: quina és la importància del Parlament Europeu? Molta, perquè és un filtre necessari pel qual han de passar nombroses directives de la Unió Europea que acaben afectant la vida de la ciutadania. 

    Per a la Comunitat Valenciana és especialment rellevant el paper de l'Eurocambra en el desenvolupament del corredor mediterrani. El novembre del 2018 va aprovar considerar prioritàries les connexions Sagunt-Terol-Saragossa i València-Madrid. Aquesta decisió suposa incloure aquests enllaços ferroviaris en la Xarxa Transeuropea de Transport i que, per tant, formen part del pla per al sexenni 2021-2027, dotat amb 30.600 milions d'euros. Per a l'economia valenciana implica bones notícies, ja que les ajudes europees a aquestes infraestructures poden incrementar-se entre un 30% i un 50%. 

    Els citricultors valencians també tenen un ull posat a Europa. Les diferents agrupacions sectorials, com ara la unió de Llauradors o AVA-Asaja fa mesos que  denuncien la situació del camp valencià, que ha acabat la temporada amb campanyes desastroses i marcades per les pèrdues, que superen els 200 milions d'euros. El sector citrícola responsabilitza de la situació sobretot els acords comercials de la UE, com el que hi ha amb Sud-àfrica, que permeten l'entrada a Espanya d'importacions de tercers a preus més barats. Per això, reclamen a Brussel·les que s'activen mesures compensatòries com ara una clàusula de salvaguarda que protegisca el camp valencià de les conseqüències de l'augment de les importacions sud-africanes. El comissari europeu d'Agricultura, Phil Hogan, va obrir la porta en una visita recent a València a analitzar les preocupacions del sector citrícola valencià, tot i que no va concretar més detalls.

    La fi del roaming, o itinerància, és un dels assoliments europeus més grans de la darrera legislatura (2014-2019), ja que ha comportat baixades importants del preu per les telefonades i de l'ús de dades. Altres iniciatives rellevants que han passat pel Parlament Europeu els últims anys són la nova directiva sobre els drets d'autor, que pretén que els creadors de l'era digital siguen remunerats justament i que inclou "filtres de càrrega" que poden limitar alguns continguts en la xarxa, o la prohibició dels plàstics d'un sol ús a partir del 2021.

    Quins reptes té per als pròxims cinc anys?

    En la nova legislatura, els eurodiputats i eurodiputades hauran de gestionar les diferents crisis que viu Europa, com l'ascens de les formacions ultraconservadores que qüestionen el projecte comunitari, l’increment de la desigualtats o la construcció de murs que tanquen les portes a les migracions

    A més, els darrers mesos ha tornat a l’agenda política la preocupació sobre el canvi climàtic, degut a les multitudinàries mobilitzacions de les noves generacions, conscients que les catàstrofes naturals s'acceleren.

    La pròxima també podria ser la legislatura en què es resoldrà la qüestió del canvi horari, que encara cueja després d'haver generat molta polèmica. L'Eurocambra ha demanat que se suprimisca el 2021 i dona als estats membres un termini fins a l’abril del 2020 per a comunicar quin horari prefereixen, si el d’estiu o el d’hivern.