El Congrés torna a donar suport a la reforma de la ‘llei mordassa’
Fa poc més de cinc anys que es va aprovar la llei de seguretat ciutadana.
El Congrés ha donat novament llum verda aquest dimarts a la reforma de la Llei de seguretat ciutadana, més coneguda com la llei mordassa. Cinc anys després de ser aprovada, el vot del PSOE i d’Unides Podem, socis en el govern espanyol, ha permés fer el primer pas per a canviar l'articulat d'una norma que el PP va impulsar durant l'etapa de l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz, recentment imputat en el cas Kitchen. El PP i Vox han rebutjat la proposta de reforma.
El PSOE, Unides Podem, Ciutadans i EH Bildu han donat suport a la proposta del PNB per a revisar la llei mordassa. Durant els últims mesos ha sigut la norma més emprada pel govern per a sancionar els que incomplien les restriccions de l'estat d'alarma. La proposta del PNB és la mateixa que la que va presentar el Grup Basc al març del 2017 i que ja s’hi va avalar. Els grups es van posar a treballar fa tres anys per a activar la reforma, si bé la revisió va resultar fallida després de la dissolució de les Corts per la convocatòria d'eleccions generals el 28 abril del 2019.
Al març del 2017 el Congrés va fer el primer pas per a modificar la polèmica Llei de seguretat ciutadana, coneguda popularment pels detractors com la llei mordassa. Aquesta norma ha sigut la més usada durant l'estat d'alarma declarat per a frenar la pandèmia de Covid-19. Ara, tres anys i mig després dels primers intents per a modificar-la, torna a la cambra baixa.
El PP i Vox consideren que no és el millor moment per a retocar la llei quan ha sigut l'instrument normatiu més emprat durant l'estat d'alarma per un govern que "no és el que porta la veu cantant de la reforma", ha retret el diputat del PP Jaime Miguel Mateu.
Un milió de propostes de sanció i 9.000 detinguts durant l'estat d'alarma
El diputat del PP ha recordat que durant l'estat d'alarma s'han concretat més d'un milió de propostes de sanció durant l'estat d'alarma i uns 9.000 detinguts per desobeir les restriccions. Unes dades que Mateu considera que avalen la vigència i la utilitat d'una llei que "protegeix el dret de manifestacions, ja que persegueix els que pertorben l'orde de la protesta legítima".
