25N, la pandèmia de la violència masclista
Les associacions feministes denuncien que la situació de violència estructural s’agreuja en temps de Covid-19.
Aquest dimecres és el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones, una jornada de reivindicació feminista que té l'origen en l'assassinat de les activistes polítiques dominicanes Minerva, Patria i María Teresa Mirabal, el 25 de novembre de 1960.
El 25 de novembre és conegut principalment per ser una jornada d'homenatge a les dones víctimes de feminicidi però, encara que els assassinats i les pallisses són la part més visible, la violència masclista va molt més enllà de la violència física. Segons la macroenquesta de violència contra la dona, elaborada per la delegació del govern espanyol per a la violència de gènere, el 57,3% de les majors de 16 anys han patit algun tipus de violència masclista al llarg de la vida.
Les associacions feministes aprofiten aquesta data, no només per recordar les assassinades i reclamar major protecció i atenció a les víctimes de violència masclista, sinó també per a denunciar totes les diferents formes de violència que pateixen les dones.
“Existeix una violència estructural contra les dones”
En declaracions a À Punt NTC, Gabriela Moriana, directora de l'Institut Universitari d'Estudis de les Dones de la Universitat de València i una de les portaveus de la Coordinadora Feminista de València per a aquest 25N, ha posat de manifest la multitud de violències masclistes que ens envolten i de les quals la major part de la població no és conscient.
Existeix una "violència estructural contra les dones que té manifestacions físiques que són les més visibles i reconegudes per totes les dones, però que també té manifestacions psíquiques, sexuals, institucionals i econòmiques", explica Moriana.
I és en aquests àmbits on s'inclouen moltes de les violències masclistes menys conegudes, com la bretxa salarial, que és el fenomen segons el qual les dones cobren menys que els homes, o la prostitució, que conjuga la violència sexual i econòmica, ja que la major part de dones que s'hi dediquen ho fan abocades per la situació de pobresa.
Minut de silenci de treballadores del departament de Salut de Torrevella / Ribera Salud
Una situació agreujada per la pandèmia
Les associacions feministes arreu del món han denunciat pràcticament des de l'inici com la Covid-19 i la situació de pandèmia afecten especialment les dones per diversos motius.
La Coordinadora Feminista denuncia que les dones tenen més risc de contagiar-se, ja que "són professionals de l'atenció directa, majoritàriament, perquè són cuidadores i treballadores de la neteja" i, a més, han sigut les que s'han fet càrrec de la seua descendència moltes vegades compaginant aquestes tasques de cura amb el teletreball.
Però, sense dubte, les dones que més durament han patit les conseqüències de la pandèmia són les que pateixen violència de gènere i les prostituïdes. Les primeres, perquè la major part dels agressors pertanyen a l'entorn de la víctima. Així és que s'han vist obligades a estar tancades amb el seu agressor sense la possibilitat de fugir; i les segones, perquè "han estat en risc constant i han sigut sotmeses a estar encara més submergides, insegures i invisibilitzades".
De fet, a Espanya, 8.790 homes han sigut detinguts per violència masclista durant l'estat d'alarma i a la Comunitat Valenciana, la segona amb més víctimes de violència masclista el 2019, les denúncies per aquest tipus de violència augmentaren significativament durant la desescalada a causa de la fi del confinament. Al mes d'agost la ministra d'Igualtat, Irene Montero, va demanar a les autonomies que tancaren els prostíbuls per la dificultat de fer seguiment dels brots i contagis que s'hi pogueren produir.
Què passa amb les lleis?
Com pot ser que a Espanya, tenint la Llei orgànica de mesures de protecció integral contra la violència de gènere i la llei orgànica per a la igualtat efectiva entre dones i homes, la violència masclista continue matant desenes de dones cada any? Segons la portaveu de la Coordinadora Feminista, es deu al fet que "les lleis són condicions necessàries, però no suficients" per a eliminar la violència masclista, que és "l'expressió més brutal de la desigualtat de gènere"; i també a l'incompliment sistemàtic d'aquestes dues lleis "per falta de recursos i de creure-se-les de veres".
Així, per a poder lluitar de forma efectiva contra la violència masclista, és necessari implementar totes les mesures que recullen ambdues lleis i que encara no s'han desenvolupat i, sobretot, "educar en igualtat i ensenyar les xiquetes a viure tranquil·les i els xiquets, a no agredir".
Un 25 de novembre diferent
Enguany, a diferència d'altres, la pandèmia impedirà que aquesta vesprada els carrers s'òmpliguen de dones "que reivindiquen i sensibilitzen la gent de la necessitat que té més del 50% de la població d'una vida lliure de violències masclistes, perquè és una qüestió de drets humans de les dones i justícia social".
Així, la Coordinadora Feminista de València demana que tota la població penge dels balcons mocadors o qualsevol peça de roba morada i envie una fotografia al compte de Facebook de l'associació i les compartisca en les seues xarxes socials amb les etiquetes #25N2020 i #AturemLaPandemiaMasclista.
A més, aquesta vesprada a les 19:00 hores a la plaça de l'Ajuntament hi haurà una performance amb siluetes que representaran les 77 dones assassinades per violència masclista des de l'1 de desembre de 2019 fins al 31 d'octubre de 2020. Un acte que es podrà seguir en streaming a través del perfil de Facebook de la coordinadora.