La nova llei d'educació, a examen

El projecte de llei orgànica educativa del govern espanyol va arribar al Congrés el passat mes de juny. La proposta, que busca derogar la Lomqe o llei Wert, és part de l'acord de govern entre el PSOE i Unides Podem.

El text va superar les esmenes a la totalitat del PP, Ciutadans i Vox, però ara s'enfronta a l'oposició dels centres concertats. Una de les qüestions criticades més durament per l’oposició ha sigut l’exclusió de la referència al castellà com a llengua vehicular de l'educació en les comunitats autònomes amb llengua cooficial, pactada pel PSOE, Unides Podem i ERC.

Després de passar per la comissió d’educació aquest divendres, està previst que es vote al Congrés el dijous 19 de novembre. El debat entre defensors i contraris a la coneguda com a llei Celaá també s’ha viscut aquest divendres a l'aula d'A la Ventura.

El portaveu de la Plataforma per l'Ensenyament Públic, Rubén Pacheco, i el gerent de la Fundació de Col·legis Diocesans de València i membre de la plataforma Més Lliures, Més Plurals, Miguel Ángel Coello, han protagonitzar un cara a cara sobre els punts més conflictius de la nova reforma de l'educació.

Castellà

Els detractors de la Lomloe consideren que l'eliminació del caràcter vehicular del castellà en les autonomies amb una llengua cooficial és una amenaça a la llengua comuna de l'Estat espanyol. Això, segons Pacheco (Plataforma per l’Ensenyament Públic), "és una fal·làcia", perquè la llei realment busca protegir les llengües minoritzades. El gerent de la Fundació de Col·legis Diocesans de València, però, afirma que la legislació entra en conflicte amb l'article 3 de la Constitució espanyola, que estableix l'oficialitat del castellà.

Llibertat d'elecció

En opinió del membre de la plataforma Més Lliures, Més Plurals, la nova llei suposa una "retallada de lleis i drets fonamentals", perquè l'Estat intenta establir un sistema "únic i públic". La Plataforma per l'Ensenyament, d'altra banda, assegura que, tot i que els progenitors poden triar el centre educatiu, el criteri principal serà el de proximitat.

Religió no avaluable

Rubén Pacheco identifica la llei Wert com una eina per a aconseguir que augmentara el percentatge de l'alumnat matriculat en l'assignatura de religió, ja que la matèria va passar a ser avaluable. La Lomloe, així doncs, acabaria aquesta estratègia. Per a Miguel Ángel Coello (Més Lliures, Més Plurals), la nova proposta és anticonstitucional, ja que la religió és "d'oferta obligada i d'elecció voluntària per les famílies". A més, el gerent de la Fundació de Col·legis Diocesans de València considera que l'aposta per matèries com el civisme i els valors ètics fomenta "assignatures ideologitzants."

Finançament dels centres concertats

Coello argumenta que les donacions que fan les famílies de cap manera són obligatòries. El portaveu de la Plataforma per l'Ensenyament Públic, tanmateix, ha afirmat que un estudi recent ha conclòs que el 90% dels centres concertats cobra quotes a les famílies i que "si no es paguen, té conseqüències per a l'alumnat."