La defensa de Torra demana la nul·litat de la causa o la suspensió del juí pels llaços grocs

La Fiscalia demana la inhabilitació del president de la Generalitat de Catalunya d'un any i huit mesos

El president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, a l'espera de declrar davant el tribunal del TSJ
El president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, a l'espera de declrar davant el tribunal del TSJ / Europa Press

La defensa del president de la Generalitat, Quim Torra, ha demanat la nul·litat de la causa per desobediència, en qüestionar la imparcialitat de la instrucció i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Torra està acusat d'incomplir l'orde de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar els llaços grocs dels edificis de la Generalitat de Catalunya durant el període electoral de les passades eleccions generals del 28 d'abril. La Fiscalia en demana la inhabilitació durant un any i huit mesos.

Tanmateix, en cas que continue el procés l'advocada del president català, Isabel Elbal, ha demanat la suspensió per a ampliar les testificals i que compareguen com a testimonis els dos membres de la JEC que van denunciar Torra i contra els quals aquest també es va querellar. Argumenta que van emetre "opinions polítiques" abans de dictar l'orde, que el cas continua obert als jutjats i que si el tribunal denega la sol·licitud cometrà un greuge comparatiu perquè sí que va acceptar una sol·licitud de l'acusació popular, que exerceix Vox, per a ampliar les citacions. No obstant això, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha rebutjat la compareixença dels membres de la Junta Electoral.

Torra, ha entrat a les 8:50 hores a la seu del TSJC acompanyat per la família i una comitiva de vora 500 simpatitzants, polítics i diputats catalans encapçalada pel vicepresident del Consell, Pere Aragonès, el president de la cambra autonòmica, Roger Torrent, i l'expresident de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas. Els simpatitzants han corejat "No és justícia, és venjança" i "Llibertat presos polítics" a l'arribada de Torra, a qui també acompanyaven membres de JxCAT, ERC, la CUP, els Demòcrates i de l'ANC, Òmnium Cultural i l'Associació de Municipis per la Independència. 

El president de la Generalitat de Catalunya també ha rebut el suport, en la distància, del seu antecessor, Carles Puigdemont, que en un missatge de Twitter ha demanat "tot el suport" per a Torra i ha qualificat el juí de "vergonyós". 

Un processament inèdit

És la primera vegada que un tribunal jutja un president de la Generalitat de Catalunya en actiu. En declaracions prèvies a l'entrada als jutjat ha explicat que no hi acudirà a defensar-se de res, sinó que anirà a "acusar" l'Estat de "vulnerar" els seus drets i els de tota la ciutadania.

Li han rebut en eixir del cotxe l'expresident de la Generalitat, Artur Mas; el president del Parlament, Roger Torrent, i quasi tot el seu Govern, a més de simpatitzants.

Els simpatitzants han corejat 'No és justícia, és venjança' i 'Llibertat presos polítics' davant Torra i la seua dona, Carola Miró, i també hi ha hagut membres de JxCat, d'ERC i de la CUP, a més de dirigents d'Òmnium i de la ANC.

Després de la declaració de Torra com a acusat s'espera el testimoni d'una desena de policies i de l'excomissari en cap dels Mossos d'Esquadra, Miquel Esquius.

Durant la sessió de vesprada declararan el portaveu de Ciutadans en el Parlament de Catalunya, Carlos Carrizosa, la delegada del Govern a Catalunya, Teresa Cunillera; l'exportaveu del Govern i regidora de JxCat a l'Ajuntament de Barcelona, Elsa Artadi; el síndic de greuges, Rafael Ribó i el conseller d'Interior, Miquel Buch.

Poden inhabilitar-lo

Torra s'enfronta a una condemna d'inhabilitació d'un any i huit mesos i una multa de 30.000 euros, segons demana la Fiscalia Superior de Catalunya. Per la seua banda, l'acusació popular exercida per Vox sol·licita la inhabilitació durant dos anys i una multa de 72.000 euros. 

Torra ja va comparéixer el 15 de maig passat davant del TSJC com a investigat per aquesta causa. Va explicar aleshores que no va dictar l'orde de retirar els símbols perquè va considerar que "era manifestament il·legal" i estava dictada "per un òrgan que no era competent en absolut, no era una autoritat competent superior a mi". 

També et pot interessar

stats