• VÍDEO | La llei d’educació a debat: Celaá i Wert confronten els seus models

    Últimes notícies | 20/11/2020 23:09
    Anna Verge

    L’actual ministra d’Educació, Isabel Celaá, i l’exministre José Ignacio Wert, en una entrevista 'A la Ventura' / À Punt NTC

    El model educatiu ha centrat aquesta setmana el debat entre les formacions polítiques a Espanya. Dijous passat, el Congrés va aprovar, després d’una sessió on es van viure moments de molta tensió, la reforma de la llei d’educació (Lomloe), també coneguda com a llei Celaá. Entre les novetats d’aquesta norma, no exempta de polèmica, s’elimina la referència expressa al castellà com a llengua oficial i vehicular de l’educació en tot l’Estat, i condiciona el concert al fet que els centres no separen l’alumnat per sexes.

    Per a analitzar amb detall els aspectes més controvertits de la nova reforma educativa, el programa A la Ventura ha entrevistat l’actual ministra d’Educació i promotora de la norma, Isabel Celaá, i l’exministre José Ignacio Wert, que va promoure l’anterior llei d’educació, la Lomce.

    Celaá, que s’ha mostrat satisfeta per l’aprovació de la norma, ha valorat la Lomloe com una llei “equilibrada” i “ponderada”, i que dona resposta a aquelles “debilitats” del sistema educatiu que s’han posat de manifest en l’arribada de la pandèmia. La ministra ha afegit que aborda aspectes com el tractament de l’abandonament primerenc dels estudis, l’avaluació de l’alumnat, la reducció de les repeticions i la carrera professional de l’estudiantat. Sobre la reducció de l’abandomanent primerenc de l’educació s’ha pronunciat Wert, que ha assegurat que la Lomce ja va aconseguir aquest objectiu, amb una baixada de l’abandó del 24% entre 2011 i 2015. “Com es pot dir que una llei és elitista quan assoleix aquest objectiu?”, s’ha qüestionat l’exministre, davant de les crítiques cap a la seua norma.

    El castellà com a llengua vehicular


    Un dels punts més controvertits i que més polèmica han suscitat entre les formacions polítiques i els col·lectius socials és l’eliminació de la referència expressa al castellà com a llengua oficial i vehicular de l’educació en tot l’Estat, que havia incorporat la Lomce. Fins i tot la Reial Acadèmia Espanyola ha manifestat la seua "preocupació" perquè "no pose en qüestió l'ús de l'espanyol en cap territori de l'Estat ni promoga obstacles perquè la ciutadania puga ser educada en la seua llengua materna".

    Davant d'aquestes afirmacions, la ministra d’Educació ha respost que no ho assumeix com una crítica a la llei. “La RAE fa una defensa del castellà que assumisc, respecte i puc arribar a compartir”, ha dit. Wert s’ha mostrat especialment crític en aquest aspecte i ha incidit que l’ús culte de la llengua s'aprén de l'educació, no del carrer. “Si s’exclou el castellà del sistema educatiu, pretendre que se'n tinga ple domini és una cosa sense sentit”, ha manifestat.

    L’educació concertada


    La llei Celaá condiciona el concert educatiu al fet que els centres no separen l’alumnat per sexes i prohibeix l’obligació de quotes o filiacions que requerisquen aportacions econòmiques. Sobre aquest punt, la titular d’Educació de l’Estat ha explicat que la norma obri la porta a la llibertat de l’ensenyament i d’elecció de les famílies i ha afegit que, davant dels rumors i les falsedats que s’han dit”, cap centre haurà de tancar ni cap persona perdrà el treball. “L’escola concertada està ben acomodada en el projecte de llei, i l’escola pública està plena de bons professionals com la concertada i ara aconseguirà equilibrar el seu tractament”, ha sentenciat.

    Per contra, Wert ha assegurat que aquesta modificació és “francament disfuncional” i encara està a temps de modificar-se. A més, ha recordat que l’educació pública és tant aquella gestionada pels centres concertats com per l’administració.

    Un pacte d’Estat sobre l’educació


    La Lomloe és la huitena llei d’educació des del començament de la democràcia a Espanya. Amb el canvi de partit en el govern espanyol, és comú que el nou executiu reforme la norma anterior. Davant de la possiblitat de mantindre una llei estable en el temps o arribar a un pacte d’Estat sobre l’educació, tant Celaá com Wert s’han mostrat reticents.

    Celaá ha exposat que és “comú” que les lleis canvien i avancen tal com ho fa la societat perquè, si no, quedarien “desfasades”. Per tant, ha explicat que la norma introdueix nous currículums per al professorat i aspectes científics i tecnològics, que fa anys eren impensables. Mentrestant, Wert ha afirmat que és difícil arribar a acords ja que, segons diu, es parteix de les bases equivocades a l’hora de buscar-los i aposta per crear un “organisme independent” que elabore unes guies. “No és important que aconseguim un acord sobre totes les qüestions educatives, pero sí en les dimensions de l’arquitectura i les finalitats de l’educació”, ha valorat.