Manuel Palomar: “La normalitat universitària s’assolirà la primavera de 2021”
Un dels principals dubtes que deixa l’estat d’alarma és el que passa amb els cursos i les classes a les universitats. El rector de la Universitat d’Alacant, Manuel Palomar, ha explicat en Les notícies del matí que abordaran la situació actual i futura amb la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual.
Palomar creu que la decisió de suspendre les classes de manera presencial és el més prudent que es pot fer per a garantir la seguretat de tot l’alumnat, i així li ho traslladaran a la consellera. Pera fer-ho estan treballant, des que es va decretar l’estat d’alarma, perquè es puguen seguir les classes des de casa, amb la tecnologia i les ferramentes en línia de què disposa la universitat.
Tot i que Palomar és conscient que no tot es pot dur a terme, com ara les pràctiques presencials, assegura que també estan adaptant els continguts en la mesura del que és possible per a poder fer les classes didàctiques i instructives.
El rector de la Universitat d’Alacant no veu clar que es puga assolir una certa normalitat fins la primavera de 2021, i que tot dependrà de les vacunes i els avanços en matèria sanitària que hi haja.
Per això, s’ha mostrat molt preocupat sobre les preguntes que els arriben de l’alumnat. Entre els principals dubtes, hi ha el tema de les avaluacions. No obstant això, ha deixat clar que la UA té els mecanismes necessaris per a fer front a aquesta situació. Tot i així, lamenta que encara hi haja una certa bretxa digital respecte a alguns estudiants, fet que els dificulta d’accedir a les classes. Per eixe motiu, la Universitat d’Alacant, va posar en marxa dos línies d’actuació per a mitigar els efectes del confinament sobre aquest grup poblacional.
D’una banda, es van deixar els ordinadors portàtils de les pràctiques d’informàtica als estudiants que no hi tenien accés i, d’altra, es va parlar amb operadores de telefonia perquè oferiren l’opció de tindre dades mòbils als estudiants que no podien. Així, es va arribar a un acord en què l’operadora feia un descompte del 50% i la universitat pagava l’altre 50%.