Per què ajuden les escoles a pal·liar l'impacte de la pandèmia en els més menuts?
Professionals del sector educatiu alerten dels retrocessos en l'aprenentatge que provoquen els confinaments.
L'abrupte empitjorament de la pandèmia a la Comunitat Valenciana, amb tots els indicadors en alça, apunta que el d'enguany serà un hivern complicat. Les escoles, que durant la primera onada aconseguiren resistir l'envit de la Covid-19, encaren des d'aquest dijous el segon trimestre sense saber amb seguretat si podran acabar el curs a les aules, davant les restriccions que s'estenen per tota Europa per a contindre l'avanç del virus.
A Espanya s'ha apostat en tot moment per la presencialitat, i els col·legis valencians reprenen el curs aquest dijous després de les vacances de Nadal. Una situació que contrasta, per exemple, amb Anglaterra i Escòcia, que han tornat a un confinament total paregut al de març i tanquen els col·legis fins el 15 de febrer, o Alemanya, que allarga les vacances escolars fins el 31. Però l'entrada en la tercera onada del virus i l'enduriment de les restriccions sanitàries torna a revifar el debat sobre la presencialitat en l'educació, amb l'ombra d'un altre confinament si la situació no millora com a teló de fons. Diverses veus expertes del sector educatiu consultades per À Punt alerten del perill que suposaria enviar per segona vegada l'alumnat a casa, un altre "any en blanc" des del punt de vista de l'ensenyament.
El perill de retrocedir en l'educació
Les advertències estan avalades, de fet, per un estudi realitzat recentment al Regne Unit, que conclou que l'aïllament social té efectes molt perjudicials en l'educació i el benestar dels més menuts. Entre les troballes de la investigació, elaborada per l'Oficina d'Estàndards en Educació, Serveis i Habilitats per a Xiquets d'Anglaterra (Ofsted) destaca que molts infants del país han oblidat a causa del confinament pel coronavirus habilitats ja adquirides com ara anar al bany a soles o destreses de lectura i escriptura. L'entitat, depenent del govern britànic, ha fet vora 2.000 visites a centres educatius i socials durant la tardor per a dur a terme l'estudi.
Mestres i experts en pedagogia i psicologia coincideixen en la importància de la presencialitat en l'ensenyament, sempre que la situació sanitària ho permeta. Absències repetitives dels centres escolars, recalquen els i les professionals del sector amb què ha contactat À Punt, comporten la pèrdua educativa per a l'alumnat a què apunta l'estudi anglés. Un retrocés que les escoles valencianes visqueren en primera persona els quatre mesos que passaren tancades durant la primera onada de la Covid-19.
La tornada a les aules de setembre, amb l'alumnat que havia estat a casa des del mes de març, ha suposat un repte majúscul per als centres. "La situació post-Covid ha sigut molt complicada i la comunitat docent ha hagut de fer un gran treball d'adaptació aquest trimestre. Ens han arribat estudiants amb moltes seqüeles", resumeix la psicòloga educativa Andrea Ollero, vocal del Col·legi Oficial de Psicòlegs de la Comunitat Valenciana.
L'impacte en els xiquets i les xiquetes varia en funció de l'etapa educativa, amb efectes diversos, i és especialment preocupant en els menuts, encara en edat de creixement. La tònica amb els de vora dos anys d'edat, ha sigut retrocessos pel que fa als hàbits d'higiene, explica aquesta experta. I en els casos més extrems, es materialitza fins i tot la pèrdua del control dels esfínters, fet que ha obligat a recuperar l'ús de bolquers.
També hi ha casos de xiquets que s'han oblidat d’utilitzar els coberts i que pateixen dificultats per a concentrar-se, especialment en els primers cursos de primària. En aquestes edats és on s'evidencia la pèrdua de destreses relacionades amb la lectura i l’escriptura, però també d'altres capacitats motrius i força física pel fet de no haver pogut jugar a l’aire lliure. Les restriccions al contacte social i la falta d'interacció social també pesa en els infants i afecten negativament el desenvolupament cognitiu. "L'escola és el seu recurs social i molts menuts acusen ara la falta de contacte amb els companys, el fet de no poder tocar-los, abraçar-los...", assenyala Ollero. Fins i tot els coneixements del valencià en l'alumnat s'hi han ressentit, com apunta Josep Fortanya, mestre de primària i director del col·legi públic El Grau de València. "El setembre es va notar un retrocés brutal. Molts estudiants només utilitzen el valencià a l'escola i venien d'estar a casa més de sis mesos parlant en castellà", ha explicat.
Una regressió educativa que, segons coincideixen els dos experts, ha aconseguit reconduir-se en molts casos al final del trimestre per la gran capacitat d'adaptació i resiliència que tenen els xiquets i xiquetes. En el supòsit que la pandèmia obligara a enviar-los de nou a casa, les conseqüències per al desenvolupament educatiu serien molt perjudicials. Com recalca Fortanya, l'experiència de la primera onada ha permés fer avanços en l'ensenyament a distància, però hi ha aspectes que no es poden suplir des de l'entorn particular. "Per exemple, educació en valors com ara la igualtat, el treball en equip, hàbits de convivència i la gestió de les emocions", apunta el mestre. La llar, a més, mai no pot proporcionar totes les ferramentes que hi ha a l'espai de l'aula, remarca la psicòloga Andrea Ollero.
El paper del nucli familiar és, en tot cas, fonamental i un aliat per a pal·liar l'impacte que ha generat la pandèmia en els mes menuts, explica Amparo Torres, mestra de primària i pedagoga. L'experta aconsella fixar moments a casa a través de jocs, activitats educatives i rutines per a continuar l'aprenentatge i aprofitar tots els recursos que hi ha a l’abast.
L'impacte emocional
Des del punt de vista psicològic, el col·lectiu dels adolescents és el que més ha acusat l'impacte de la pandèmia. Trastorns com ara l'ansietat, la por i la depressió ja formen part de l'impacte emocional del coronavirus en la població adulta en tot en món, i fins i tot l'Organització Mundial de la Salut han encunyat el terme fatiga pandèmica per a parlar d'aquest fenomen. Fins ara, però, encara no ha posat el focus en com han afectat emocionalment les quarantenes als més joves. Després de l'estiu, han proliferat als instituts valencians els casos d'estudiants, especialment els que procedeixen de famílies més desfavorides, que han tornat a classe molt angoixats, explica la psicòloga Alicia Ollero. Fins al punt, precisa, que els orientadors dels centres s'han vist "desbordats". Multitud de problemes emocionals que, en les situacions més extremes, han arribat a intents de suïcidis.
En l’estudiantat amb diversitat funcional aquests tipus de trastorns s'han agreujat significativament aquest curs. La por a la mort i a l'exposició del virus ha fet que alguns deixen directament d'assistir al col·legi a pesar de les recomanacions del cos docent, explica a À Punt una mestra del Centre d'Educació Especial Virgen de la Esperanza de Xest. "Molts alumnes han tornat a classe amb un veritable shock emocional i moltes obsessions", ha detallat. Un grup especialment vulnerable, precisa, en què és fàcil perdre els avanços assolits perquè només calen un parell de setmanes a casa perquè facen reset i tornen a la casella d'eixida.
Tant la comunitat educativa com el Consell confien que els protocols anti-Covid de les escoles permetran desenvolupar l'activitat presencial als centres fins al final de curs. Aquest dimarts, de fet, el president Ximo Puig les reivindicava com els espais "més segurs" davant el virus. L'arribada de les vacunes permet veure ja la llum al final del túnel. En el camí, uns mesos decisius en què el professorat continuarà esforçant-se al màxim perquè la factura de la pandèmia siga la menys dolenta possible per als menuts.
