Toc de queda, l’última frontera abans del confinament

El descontrol de la pandèmia a Madrid reactiva el debat sobre un mecanisme de limitació de drets que estava soterrat des del 23F.

El descontrol de la pandèmia reactiva el debat sobre un mecanisme que estava soterrat des del 23F

El govern espanyol estudia permetre el toc de queda en alguns territoris per a frenar l’expansió del coronavirus, una mesura inèdita a Espanya des del colp d’estat del 23 de febrer de 1981. La Comunitat de Madrid ha reclamat l’executiu la mesura, i ha obert el debat sobre un mecanisme de restricció a la mobilitat que ja comencen a valorar altres autonomies, com la valenciana.

Què és el toc de queda?

El toc de queda implica la prohibició o restricció de circular lliurement per determinats llocs i franges horàries. És a dir, la suspensió temporal de drets fonamentals emparats en la Constitució. Durant les hores del dia en què està actiu –generalment de nit– la ciutadania no pot eixir de casa sense causa justificada.

Aquesta mesura no figura específicament en la legislació espanyola, i l’activació deriva, en realitat, del conjunt de limitacions a la mobilitat que regulen l’estat d’alarma. O més pròpiament, l’article 11 de la Llei Orgànica 4/1981 dels estats d’alarma, excepció i setge.

De qui depén activar-lo?

La competència per a activar un toc de queda correspon exclusivament al govern espanyol, en el marc de la Llei Orgànica sobre l’estat d’alarma.

La Comunitat de Madrid, que no té cobertura legal, l’ha demanat a l’executiu central per a frenar l’onada de contagis de coronavirus. El ministre de Sanitat, Salvador Illa, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, s’han compromés a valorar-ho primer amb la resta d’autonomies, a la cerca del màxim consens.

Les autonomies poden activar unilateralment restriccions semblants, però amb el risc de col·lidir amb els tribunals de justícia. La suspensió temporal de drets constitucionals, sense l'empara de l'estat d'alarma, requereix una motivació i justificació especial. La justícia ha tombat algunes de les limitacions que han activat les autonomies precisament per considerar que no estaven prou argumentades.

On i per quant de temps?

L’estat d’alarma pot aplicar-se al conjunt o a una part de l’Estat, com s’ha fet a Madrid. I així passaria també amb el toc de queda. El ministre de Sanitat ha anticipat però que no s’aplicarà sense acord del conjunt de comunitats autònomes, en una comissió interterritorial, i que caldria pactar-ne l’activació per un període superior a les dues setmanes perquè el mecanisme siga efectiu.

A la petició de la Comunitat de Madrid s’han sumat altres veus favorables. El govern de Castella i Lleó s’hi ha mostrat partidari si és una mesura “conjunta i per a tot Espanya”. També la Generalitat Valenciana s’ha obert a estudiar l’opció, després del fort increment de contagis en l’última quinzena i el record de positius diaris, 1.318, que s’ha registrat se aquest dimarts. L'alcalde de València, Joan Ribó, considera el toc de queda una mesura "interessant".

Per què ara?

Les últimes restriccions a la mobilitat que s’han aplicat a Madrid, com el confinament perimetral d’alguns barris de la capital i en diferents municipis, no han impedit que el coronavirus continue fora de control a la regió. La incidència acumulada dels últims catorze dies és de 432 casos per cada cent mil habitants, una de les majors de la Unió Europea.

En aquest escenari, la Comunitat de Madrid ha proposat activar el toc de queda entre la mitjanit i les sis del matí per a evitar botellots i festes privades en domicilis perjudicant el mínim els bars i restaurants.

Dissabte que ve expira l’estat d’alarma que el govern espanyol va decretar el 9 d’octubre per a emparar les restriccions a Madrid. L’executiu no vol demanar la pròrroga, la qual cosa demanaria el suport de la majoria del Congrés just en un moment de gran tensió política.

Quins precedents hi ha?

L’última vegada que es va aplicar a Espanya un toc de queda va ser durant l’intent de colp d’estat del 23 de febrer del 1981. I va ser a València, quan el tinent general Milans del Bosch va limitar la mobilitat entre els 21:00 i les 7:00 hores del matí.

En les últimes setmanes diferents països europeus han recuperat aquesta mesura excepcional per a tractar de frenar l’expansió del coronavirus. Bèlgica el té vigent entre la mitjanit i les cinc de la matinada; Eslovènia entre les 21 hores i les sis del matí. França ja l’aplica a París i altres huit grans ciutats. I Itàlia el va activar dijous per a controlar els contagis a les regions de la Llombardia i la Campània.

Serveix veritablement?

El toc de queda té partidaris i detractors. Els seus defensors consideren que frenarà les festes privades als domicilis i el repunt dels brots d’origen social en determinats grups d’edat, com ha passat en adolescents, sense estrangular l’economia. Proposen fins i tot salconduïts excepcionals per a no perjudicar activitats culturals com el cine o el teatre.

Els crítics qüestionen l’efectivitat si no s’acompanya de mesures més dràstiques, com una reducció encara major dels contactes socials en etapes d’expansió descontrolada del virus, com la que ja s’atribueix a Espanya, on la incidència és de 322,94 casos per cada 100.000 habitants en els últims catorze dies. Per aquest motiu posen en dubte també la rellevància dels confinaments perimetrals que ha aplicat Madrid i que aquest dijous activa Navarra, ja que tot i minimitzar l’expansió a altres regions no eviten la circulació interna.

També et pot interessar

stats