Una Europa dividida busca un acord urgent per al pla de reconstrucció post-Covid

Els caps d'estat i de govern dels Vint-i-set membres de la Unió Europea es veuen les cares a Brussel·les aquest divendres en la primera reunió presencial des de la crisi de la Covid-19 per a intentar tancar un acord sobre el pla de recuperació econòmica de la crisi generada pel coronavirus i el pressupost pluriennal de la UE. El govern espanyol confia a traure d'aquest pla bona part del fons que necessita per a amortir la crisi, la qual cosa ha portat l'executiu a mantindre una posició protagonista en les reunions prèvies i el president Pedro Sánchez a una gira europea la vespra de la reunió, per a intentar apropar posicions.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha alertat només arribar a la cimera que "no podria haver-hi més en joc" per a Europa i el seu futur. El pacte, però, sembla lluny per les visions enfrontades entre els països favorables a la proposta de la Comissió Europea –que defenen Espanya, Portugal, Itàlia, França i Alemanya– i els que s'oposen en bloc, un grup que lideren els Països Baixos amb el suport d'Àustria, Suècia, Dinamarca i Finlàndia.

Així les coses, la reunió ha arrancat sense garanties d'acord, malgrat que la immensa majoria considera essencial tindre'l al juliol. Un objectiu que podria estendre la negociació més enllà de la cimera, que acabarà dissabte.

En arribar a la cimera, Sánchez ha advertit que tots els líders europeus estan "obligats" a arribar-hi a un acord i espera que el fons que s'aprove servisca per a ajudar les economies de la UE a ser "molt més resilients, verdes, digitals i inclusives". El president espanyol s'ha mostrat confiat que es garantisca d'aquesta manera una cohesió no sols territorial, també social.

La major dotació en la història de la UE

Damunt la taula hi ha un pla de recuperació d’1,85 bilions d'euros que eixirien del pressupost comunitari per a 2021-2027 i un fons específic de recuperació finançat amb l'emissió de deute conjunt. Una estratègia i un volum sense precedents en la història de la UE.

El punt de partida de la negociació és la proposta de compromís presentada el 10 de juliol pel president del Consell Europeu, Charles Michel, que planteja rebaixar en 20.000 milions el pressupost proposat per la Comissió Europea, fins a 1,074 bilions d'euros i mantindre el fons de recuperació en 750.000 milions, però amb un major control dels països sobre les ajudes.

La proporció de subvencions i prèstecs, el principal escull

Els Països Baixos defenen el rebuig més categòric i és l’únic estat que reclama el dret a vetar els plans que presenten altres membres per a rebre ajudes.

Malgrat l'acceptació general de l'arquitectura del pla, que es basa en l'emissió excepcional de deute, els blocs xoquen en tots els fronts: el volum del fons de recuperació, la proporció entre subvencions i préstecs, el maneig, així com la xifra global del pressupost 2021-2027.

El principal escull per al bloc liderat pels Països Baixos està en el fet que en la proposta de la Comissió dos terços del fons (500.000 milions) s'atorgarien en forma de subvencions i només un terç (250.000 milions) en préstecs. Aquesta preponderància de les subvencions és essencial per a Espanya i té el suport d'Itàlia, França i Alemanya. Tanmateix, el bloc liderat per Amsterdam vol que la major part de les ajudes es donen en forma de crèdits i plantegen, fins i tot una retallada del volum total del fons.

El Països Baixos, Àustria, Suècia, Dinamarca i Finlàndia formen els anomenats estats "frugals", un eufemisme de la nova austeritat. Es tracta de governs amb economies sanejades que defenen retallar el pressupost comunitari, un altre dels punts de conflicte que tindrà la negociació. El president de la Comissió Europea va rebaixar el pressupost i va oferir-los xec compensatoris per a reduir l'aportació a les arques comunitàries en una maniobra per a atraure'ls cap a pacte que no ha donat resultat. Els frugals volen pagar encara menys.