La Casa del Rei guarda silenci després que el govern espanyol l’emplaçara a prendre “decisions” sobre el rei emèrit

El Palau de La Zarzuela manté el silenci sobre la possibilitat que Felip VI adopte alguna decisió més d'exemplaritat sobre el pare, el rei Joan Carles I, després de les declaracions del govern espanyol en les quals afirma que celebraria les mesures que puguen sumar-se a les que ja ha posat en pràctica. Mentre continua el degoteig d'informacions amb detalls sobre els presumptes negocis ocults de l'anterior cap de l'Estat, els monarques prossegueixen aquest dimecres a Castella i Lleó la gira autonòmica sense fer cap referència a la situació del rei emèrit. El rei Felip VI i Pedro Sánchez coincidiran aquest dijous en el Palau Reial en l'acte d'Estat en homenatge a les víctimes de la pandèmia i al personal que hi ha lluitat en primera línia.

Al mateix temps, sí que s'han anat succeint les manifestacions de diversos membres del govern en les quals es desvincula Felip VI dels negocis del pare encara que, alhora, es ressalta la necessitat de garantir la transparència i exemplaritat de la Corona. Un fet que en l'executiu recalquen que ha d'impulsar-se des de la mateixa institució. El missatge més diàfan el va llançar aquest dimarts la portaveu del govern, María Jesús Montero, quan va afirmar que no adoptaran cap decisió en relació amb el rei Joan Carles, però que “celebra les mesures passades i futures” que Felip VI puga impulsar per a garantir l'exemplaritat en la Corona.

Entre les decisions que es podrien prendre, a més de l'eixida del monarca emèrit de La Zarzuela, en els mitjans es consideren hipòtesis com ara la retirada del títol de rei i el fet que deixe de formar part de la família reial. Sense cap pista sobre la possibilitat que Felip VI puga adoptar alguna d'eixes mesures o que el mateix rei Joan Carles les facilite per iniciativa pròpia, es manté també la incògnita que, en cas que així es comunicara pròximament, l'executiu espanyol ja en tinguera coneixement. Pedro Sánchez no ha volgut aprofundir aquest dimecres en l'assumpte perquè afirma haver sigut ja “molt clar”.

En roda de premsa a Suècia i en plantejar-li si l'anterior cap de l'Estat hauria d'abandonar La Zarzuela o se l’hauria de privar del títol de rei, s'ha remés a les seues paraules de fa una setmana en les quals va dir que les informacions que estaven apareixent eren “inquietants” i “pertorben a tots”. A més, va agrair al rei que estiga marcant distàncies amb decisions com la del passat 15 de març, quan va anunciar que renunciava a l'herència del seu pare i li va retirar l'assignació que rebia de l'Estat. Una decisió feta pública per les informacions sobre el presumpte pagament de comissions per part de l'Aràbia Saudita en la construcció de l'AVE a la Meca, assumpte que està sent investigat per la Fiscalia del Tribunal Suprem.

També aquest dimecres el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, ha mostrat la preocupació del govern per tot això, encara que ha insistit en la necessitat de mantindre la confiança en la institució de la monarquia després dels passos en favor de la transparència donats per Felip VI. Per la seua banda, el líder d'Unides Podem, Pablo Iglesias, ha qualificat de valenta la proposta del president del govern d'Espanya, Pedro Sánchez, de limitar la immunitat del rei i assegura que les informacions que estan sorgint han obert un debat sobre “la utilitat de la monarquia”.

Creix la polèmica pel compte corrent del rei Joan Carles I a Suïssa

Els negocis del rei Joan Carles I estan sent investigats per la justícia de Suïssa i d'Espanya amb el debat sobre com pot marcar el procés la inviolabilitat del monarca. Segons desvela el diari El Confidencial, el rei emèrit va estar traient 100.000 euros al mes d'eixe compte durant quatre anys, que s'haurien utilitzat per a pagar despeses de la casa reial, que no es van declarar a Hisenda.

Creix la polèmica al voltant dels negocis del rei emèrit que, tot i utilitzar una societat panamenya per a intentar deslligar-se dels diners, va posar com a domicili de contacte el palau de La Zarzuela.

Després de l'accident a Botswana, Joan Carles I va transferir els diners que quedaven, vora 60 milions, a Corinna Larsen, va tancar el dipòsit i va liquidar la fundació. Aquest dimecres també s'ha conegut que l'anterior cap de l'estat firmà un escrit per a assegurar que Corinna no era el seu testaferro.