Gestió privada: el que queda del ‘model Alzira’

Després d'anys de crítiques al conegut com a “model Alzira” que va impulsar el PP mentre estava al front de la Generalitat, el socis del Botànic van arribar al govern autonòmic el juny de 2015 amb una estratègia sanitària completament diferent davall del braç. Cinc anys després, el model de construcció pública i gestió privada està en retrocés. Un dels punts de l'acord general del primer pacte del Botànic ja marcava el camí que calia seguir per a la “Recuperació del sistema sanitari públic”. El text detallava: “Auditoria de les concessions administratives sanitàries i estudi de les vies adequades que permetrien la reversió completa”.

La primera reversió es va concretar l'1 d'abril de 2018, 18 anys després d’inaugurar-se aquest inauguració, i la segona es va anunciar aquest dimarts i es farà efectiva l'any pròxim. Alzira va ser l'hospital on es va iniciar la col·laboració publicoprivada en la sanitat valenciana i també on va començar el procés de reversió d’aquesta política. El mapa del model Alzira es completa en els hospitals de Dénia, que té la concessió fins al 2023; al de Manises, fins al 2024, i al del Vinalopó-Elx, fins al 2025, encara de gestió privada.

Els hospitals de Dénia i del Vinalopó-Elx estan gestionats per Ribera Salud, igual que el de Torrevella i en el seu dia el de la Ribera. Mentrestant, l'hospital de Manises és gestionat per Sanitas. L'anomenat model Alzira consisteix a pagar a l'empresa concessionària un cànon per habitant perquè gestione centres hospitalaris construïts amb fons públics. El model va arrancar per iniciativa de Ribera Salud, una empresa formada inicialment per Bancaixa i la CAM (caixes d'estalvi), un grup que s'ha convertit en un gegant de la gestió d'hospitals públics, a la Comunitat Valenciana i a Madrid. Hui, Ribera Salud, amb seu a València, és propietat al 90% de la nord-americana Centene Corporation.

La reversió de l'Hospital de Dénia està en el punt de mira polític des de fa dos anys. La concessió en aquest centre correspon a Ribera Salud, en un 35%, i a l'asseguradora DKV en el 65% majoritari. És la gran peculiaritat accionarial d'aquest hospital. La Generalitat, en diverses ocasions, ha fet referència ja a la reversió de l'Hospital de Dénia, el pròxim al qual se li acaba la concessió. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ja va anunciar durant una sessió de control l’abril de 2018 que “la reversió del Departament de Salut de Dénia està activada i ja és irreversible”. Puig va afirmar que el govern valencià ha estat negociant amb l’empresa concessionària fins a l’últim moment sense que s’haja arribat a cap acord. I a finals del mes de gener de 2019, les Corts Valencianes aprovaren una iniciativa de Podem per a instar el Consell a fer els passos necessaris perquè es fera realitat la recuperació per part de la sanitat pública del Departament de Salut de Dénia, “en els termes menys onerosos” per a la ciutadania. I la mateixa consellera de Sanitat, Ana Barceló, va assegurar a finals de febrer de l'any passat a la televisió d'À Punt que el seu departament està “treballant” per a “entrar en profunditat” en l'acord que faça possible la tornada del centre a la gestió pública. Però la reversió es retarda, i abans de l'última campanya electoral autonòmica el comité d’empresa de l’Hospital de Dénia va assegurar per escrit sentir-se “enganyat” per la Generalitat. El problema, segons ha explicat el mateix president del Consell, està en les exigències econòmiques de les concessionàries. “Hi ha unes exigències econòmiques que no són assumibles i defensem l'interés general i, per tant, es posa en marxa el mecanisme de reversió que la Generalitat té dret a dur a terme”, va explicar Puig l’abril de 2019. El president, en qualsevol cas, va deixar clar que amb acord o sense ell, la Generalitat concretarà aquesta reversió també.