El TC avala les devolucions en calent dels migrants que contempla en la 'llei mordassa'

El Tribunal Constitucional ha avalat pràcticament la totalitat de la Llei de seguretat ciutadana, coneguda popularment com llei mordassa. Això suposa l’acceptació d’aspectes com les devolucions immediates dels migrants interceptats, encara que amb matisos, o les sancions per disturbis en les protestes davant les cambres legislatives. Un dels únics aspectes que conté la llei i que considera nul és el fet de gravar i difondre imatges de la policia en llocs públics i sense autorització. La sentència s’ha aprovat per majoria.

El pronunciament del Tribunal Constitucional avala les devolucions en calent de qualsevol migrant que tracte d’entrar a Espanya de manera irregular, al marge que ho faça sol o acompanyat o utilitze la violència. Ara bé, el Constitucional avala que les devolucions es facen d'acord amb les obligacions internacionals adoptades per Espanya, que siguen individuals i amb ple control judicial.

Així mateix, l’alt tribunal indica que s’ha de parar especial atenció a les persones especialment vulnerables, com ara els menors, les dones embarassades o les majors.

Suport als escorcolls corporals que suposen quedar-se nu

El Constitucional també admet els controvertits escorcolls corporals externs que impliquen quedar-se nu, que sí que podran dur a terme els agents policials, perquè els magistrats entenen que no es vulnera el dret a la intimitat corporal. El tribunal indica que aquests escorcolls, "que fins i tot poden comportar el nu parcial, es basen en indicis racionals que es porten objectes i poden ser utilitzats amb la finalitat de cometre un delicte o infracció o d'alterar la seguretat ciutadana".

En la sentència també s’accepten com a infracció greu les concentracions del que es va conéixer com a Envolta el Congrés, unes protestes que van ser una constant en la primera legislatura del govern de Rajoy.

En concret, es qüestionava que la infracció es poguera considerar greu, encara que les cambres legislatives no estigueren reunides, però el Constitucional entén que la seua protecció no canvia per aquesta circumstància, per la qual cosa avala les sancions (de 601 a 30.000 euros) perquè entén com una pertorbació greu de la seguretat ciutadana les reunions o manifestacions davant el Congrés, Senat o els parlaments autonòmics.

La sentència, en aquest aspecte, es fonamenta en la protecció de dos béns jurídics. D'una banda, l'especial significació institucional que tenen les institucions parlamentàries i d’altra, el normal funcionament d'aquests òrgans. Per això, considera constitucional que se sancionen els manifestants, encara que les cambres no estigueren reunides.

L’ocupació d’un immoble, infracció lleu

El tribunal també veu constitucional que se sancione com a infracció lleu l'ocupació de qualsevol immoble contra la voluntat del propietari, sempre que no siga infracció penal, o de la via pública en contra de la decisió de les autoritats.

Per contra, l'únic punt rellevant que l’alt tribunal declara inconstitucional i, per tant, nul, és el referit a les sancions per gravar i difondre imatges de les forces i cossos de seguretat en manifestacions o actes celebrats en llocs públics sense autorització. Anul·la aquest article perquè considera que atenta contra la llibertat d'informació, en ser "censura prèvia", per la qual cosa la policia ja no podrà requisar càmeres ni impedir l'enregistrament a la via pública.

D'aquesta manera, després d'haver estat anys al "calaix", la norma ha rebut l'aval del Constitucional. Queda per veure què ocorre al parlament amb la proposició de llei impulsada pel PNB per a reformar la norma. Fa tres anys es va iniciar el camí per al canvi o derogació, però va quedar en no res. De moment, és l'instrument que ha fer servir l'Estat per a imposar el gruix de les sancions per incompliment dels estats d'alarma decretats des del mes de març.