La carrera per ser la millor vacuna contra la Covid-19: quina és la més eficaç?

Des que va esclatar la pandèmia de la Covid-19, diferents laboratoris de tot el món s’han llançat a la carrera per a desenvolupar i traure al mercat la vacuna definitiva que pose fi al coronavirus. A hores d’ara n’hi ha tres amb autorització de l’Agència Europea del Medicament per a ser comercialitzades entre els països de la Unió Europea (UE) i que, per tant, ja s’estan administrant (o ho faran molt pròximament) a Espanya: la desenvolupada per Pfizer, la de Moderna i la d’AstraZeneca. Aquest dimecres la ministra de Sanitat, Carolina Darias, va anunciar que el país rebrà almenys 6,7 milions de dosis de les tres farmacèutiques fins a març.

Seran fins a sis les companyies que sotmetran a estudi de les autoritats sanitàries europees els seus preparats contra la Covid-19 d’ací al juny i que prioritàriament subministraran els 27 de vacunes almenys la primera meitat de 2021. Al març serà el torn de la que està fabricant Janssen, i a partir d’abril arribaran Novavax i Curevac.

L’empitjorament de la pandèmia a Europa, empentada principalment per la variant britànica, i l’escassetat de vacunes per a immunitzar la població poden portar a la Comissió Europea a obrir la porta a altres alternatives com la russa Sputnik V i la xinesa Sinopharm, que ja s’estan administrant en diversos països fora de la UE.

Amb més d’una desena de candidates damunt la taula, repassem els índexs d’eficàcia i les característiques que es coneixen de les principals fins ara.

Pfizer-BioNTech

El consorci integrat per la farmacèutica nord-americana Pfizer i l’alemanya BioNTech està darrere de la vacuna que més pes està tenint en l’estratègia espanyola de moment. Comercialitzada amb el nom de Comirnaty, la vacuna BNT162b2 ha mostrat un 95% d’eficàcia per a combatre infeccions simptomàtiques per Covid-19. A més, el primer informe de farmacovigilància a Espanya xifra en un 0,08% la població que ha tingut algun símptoma advers després de rebre aquest preparat. A diferència de les vacunes convencionals, la de Pfizer-BioNtech no introdueix al cos cap patogen totalment ni parcialment, sinó que utilitza una tècnica innovadora per a inocular l’àcid ribonucleic missatger (ARNm). És un fragment del genoma del virus que ensenya a les cèl·lules humanes a produir la proteïna necessària per a desencadenar una resposta immunitària. Calen dues dosis per a garantir-ne l'eficàcia, separades per tres setmanes, i s’ha de conservar a 70 graus per davall de zero. La temperatura de conservació és, de fet, un dels principals inconvenients del preparat.

Moderna

La vacuna mRNA-1273 de Moderna és, a hores d’ara, la principal competidora amb la de Pfizer a la UE. Durant els assajos clínics ha demostrat tindre una eficàcia del 94,1% per a previndre infeccions simptomàtiques de Covid-19. A diferència de l’anterior, el sèrum de Moderna pot mantindre’s entre els 2 i els 8 graus durant uns trenta dies i fins a sis mesos a una temperatura de menys 20 graus. També són necessàries dues dosis per persona, separades per 28 dies.

AstraZeneca

El fàrmac desenvolupat per la Universitat d’Oxford i AstraZeneca, AZD1222, és el tercer que ha obtingut llicència a la Unió Europea contra la Covid-19. Amb una eficàcia mitjana demostrada del 70,4%, té l’avantatge de ser bastant més barata que els altres dos competidors (vora tres dòlars per dosi) i és més fàcil d’emmagatzemar, ja que es pot guardar en una nevera sempre que estiga a una temperatura entre dos i huit graus. Es basa en un vector viral no replicant (adenovirus de ximpanzé), un virus que manca del gen responsable de la reproducció i que no representa cap risc d’infecció per a l’organisme. Gran part dels països europeus han decidit que no utilitzaran aquesta vacuna per a immunitzar els majors de 65 anys, ja que només s’ha demostrat eficàcia entre persones menors d’aquesta edat. A Espanya, el Ministeri de Sanitat ja l'ha descartada en persones de més de 80 anys, que només rebran vacunes basades en ARNm (com les de Pfizer i Moderna). Aquest dijous ha de decidir si la desaconsella també per a les que tinguen més de 65. La ministra de Darias ha anunciat que la primera remesa de vacunes la farmacèutica britànica arribarà entre el 6 i el 8 de febrer, amb 1,8 milions de dosis.

Novavax

La farmacèutica estatunidenca ha informat que la seua vacuna NVX-CoV2373 ha sigut exitosa en els assajos de fase IIb i fase III. De moment l’eficàcia demostrada és del 89,3% de mitjana: 95,6% contra la soca original del SARS-CoV-2 i del 85,6% contra la variant britànica. Es basa en la tecnologia de subunitats de proteïnes i usa com a base nanopartícules similars a virus que es cobreixen amb peces modificades fenèticament de les puntes proteiques del coronavirus. Caldrien dues dosis per persona, separades per tres setmanes. Està previst que comence a comercialitzar-se a l’abril, una vegada obtinga llum verda de l’Agència Europea del Medicament. A Espanya, les dosis d’aquesta vacuna es fabricaran íntegrament a Pontevedra gràcies al Grupo Zendal.

Janssen

La farmacèutica belga, pertanyent a la multinacional estatunidenca Johnson&Johnson, preveu que la seua vacuna Ad26.COV2.S s’estiga comercialitzant ja després de Setmana Santa, sempre que reba autorització de l’Agència Europea del Medicament. De moment ha demostrat una eficàcia general del 66% per a previndre infeccions simptomàtiques de la Covid-19 i un 85% per a evitar-ne formes greus de la malaltia. Espanya, de fet, és un dels països participants en els assajos de fase III. El govern estatal ha signat un contracte per a adquirir-ne més de 20 milions de dosis del preparat, que es basa també en un vector viral, la mateixa plataforma tecnològica que la d’AstraZeneca. El fet que només caldria una dosis podria accelerar molt la campanya espanyola de vacunació, ja que la quantitat que ha comprat l’executiu de Pedro Sánchez seria suficient per a immunitzar quasi la meitat del país. A més, es conserva a una temperatura d’entre dos i huit graus.

CureVac

La candidata de la farmacèutica alemanya és un altra de les vacunes que ja ha adquirit el govern espanyol (23 milions de dosis). Encara es desconeix l’eficàcia del medicament perquè està en fase experimental i pendent de començar la fase III dels assajos. Calen també dues dosis, separades per quatre setmanes, i la peculiaritat d’aquesta vacuna és que roman estable a cinc graus durant almenys tres mesos, el que facilita molt la distribució pel que fa a logística i despeses. Igual que en els casos de Pfizer i Moderna, es basa en la tecnologia de l'ARNm.

Sputnik V

Rússia va ser el primer país del món a anunciar que disposava d’una possible vacuna contra la Covid-19. Desenvolupada pel Centre Gamaleia i el Fons d’Inversions Directes de Rússia (FIDR), la Sputnik V va prometre una eficàcia del 92%, també en majors de 60 anys. Un triomf que la comunitat internacional va rebre inicialment amb escepticisme per la poca transparència dels assajos i que ara s’ha confirmat en un article publicat a la prestigiosa revista científica The Lancet. El preparat, basat també en un vector adenoviral, requereix dues dosis separades per tres setmanes i ja s’està administrant a països com ara Sèrbia, l’Argentina, Bielorússia o Veneçuela. La ministra de Sanitat, Carolina Darias, ha obert la porta a emprar aquesta vacuna a Espanya sempre que l’aprove l’Agència Europea del Medicament.

Sinopharm

Desenvolupada per la farmacèutica estatal xinesa Sinopharm i l’Institut de Productes Biològics de Pequín, és la primera vacuna aprovada al país on va sorgir la pandèmia de coronavirus. Encara que no s’han publicat molts detalls sobre l’eficàcia de la vacuna, el laboratori xinés li atribueix una taxa del 79%. Aquest fàrmac ja s’està administrant en diversos països del món i segueix el mètode tradicional d’inactivar el virus amb substàncies químiques per a inocular-lo a l’organisme.

La vacuna espanyola

Per a final de 2021 es preveu que estarà enllestida la primera vacuna espanyola contra el coronavirus, desenvolupada amb el nom MVA-CoV-2 pels viròlegs Mariano Esteban i Juan García Arriaza al Centre Nacional de Biotecnologia, entitat adscrita al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CISC). Aquest és, almenys, el pronòstic que va fer recentment el químic i viròleg Luis Enjuanes als micròfons d’À Punt NTC. El fàrmac ja ha demostrat una eficàcia del 100% en ratolins modificats genèticament i podria aconseguir una resposta immunitària molt més duradora.