Dos anys del primer positiu per xilel·la
El control de l’epidèmia amenaça de destruir 320.000 arbres més enmig d’una creixent contestació social a les comarques de la Marina i el Comtat.
Aquest diumenge es compleixen dos anys des del primer positiu per xilel·la (Xylella fastidiosa) a la Comunitat Valenciana. Cada nova inspecció amplia la taca de l’epidèmia, multiplica el nombre d’agricultors afectats i alimenta les protestes populars contra les mesures de control de la Conselleria d'Agricultura.
En el rerefons de la controvèrsia hi ha la xilel·la, un organisme microscòpic d’un enorme poder destructiu. Pot infectar més de 600 espècies vegetals, entre les quals hi ha els principals cultius del Mediterrani, mata per dessecació i no té cura.
La crisi valenciana va començar un 30 de juny del 2017, quan l’IVIA va confirmar la presència del bacteri en un camp d’ametlers al Castell de Guadalest, a la Marina Baixa. El primer contagi de la península Ibèrica. Des d’aleshores, s’ha constatat la presència de la xilel·la en milers de bancals de 31 municipis i tres comarques del sud: la Marina Alta, la Marina Baixa i el Comtat. Al voltant d’aquestes s’ha activat l’anomenada àrea demarcada, una gran zona en quarantena que abasta 134.581 hectàrees i que afecta 76 municipis. L’últim balanç de la Conselleria (de 25 de març) va incloure per primera vegada dos termes municipals de la comarca de la Safor dins la zona: Oliva i Vilallonga.
De moment els positius es troben acotats a una mateixa zona. Tots corresponen a una única varietat del bacteri, la multiplex ST6, que no és la més agressiva. Per contra, l’evolució de l’epidèmia ha permés comprovar la gran capacitat d’adaptació del microorganisme. A pesar que la gran majoria dels contagis s’han produït en ametlers, s’ha detectat en huit espècies més, entre les quals hi ha dos fruiters –l’albercoquer i el pruner– i plantes silvestres i ornamentals com el romer, la camamil·la, el pi roig, la sempreviva, l’aladern i la polígala.
320.000 ametlers més per a destruir
El control del bacteri ja ha obligat a destruir 38.000 ametlers. Però la xifra podria augmentar a 320.000 arbres més com a mínim; els que s’estima que hi ha en les 1.328 parcel·les contaminades que recull l’últim balanç de la Conselleria.
Serà així si continua avant el Pla de Contingència que Agricultura ha aplicat fins ara. Un protocol d’erradicació que obliga a destruir tot el material vegetal en un radi de cent metres al voltant de cada contagi. El pla emana d’una orde europea. Hi ha una gran preocupació a la UE per la xilel·la, després de comprovar els seus efectes a la Pulla. Esta zona del sud d’Itàlia ha deixat de produir oli. El bacteri ha matat milions d’oliveres.
Al maig, l’Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) insistia en les males notícies : no hi ha una cura a la vista i cal continuar aplicant les mesures de control. Però els productors alacantins no es resignen i demanen a Agricultura que reclame a Europa un protocol menys dràstic, que permeta arrancar només els arbres contagiats com passa en altres regions, com les Balears o la mateixa Itàlia, això sí en circumstàncies diferents . Asseguren que la destrucció dels ametlers és la mort de l’agricultura de secà a la zona, perquè el protocol de seguretat impedeix tornar a plantar en almenys cinc anys a les parcel·les contaminades, i les compensacions són escasses i no preveuen aquest lucre cessant.
En els 24 mesos que han transcorregut des del primer contagi, aquesta protesta s’ha fet més organitzada i poderosa. A la representació agrària d’Asaja Alacant i les manifestacions de la plataforma d’afectats s’ha afegit una acció jurídica creixent. Els llauradors han passat d’impedir per la força l’entrada dels tècnics i les màquines als bancals, a frenar-les a través dels jutjats. Els tribunals ja han dictat les primeres mesures cautelars favorables als agricultors, en les quals qüestionen obertament el pla que aplica la Conselleria. Al mateix temps, s’han presentat recursos contenciosos administratius contra totes les instruccions que Agricultura ha elevat per a desenvolupar els treballs de control. Alguns ajuntaments participen activament en aquesta mobilització. El Castell del Guadalest, a la Marina Baixa, és el més bel·ligerant als jutjats i Tàrbena, a la mateixa comarca, lidera la comunicació entre els consistoris per a organitzar accions conjuntes.
Els dos anys de tensions també han revelat les primeres fractures en la comunitat científica. Recentment, l’investigador del CSIC Alberto Fereres, un dels principals entomòlegs d’Espanya i el major expert del país en l’insecte que propaga la xilel·la (Philaneus espumarius) s’ha manifestat a favor de canviar el protocol d’erradicació pel de contenció, com reclamen els agricultors d’Alacant. Considera que l’erradicació només té sentit en les primeres fases d’una epidèmia, mentre que les dades suggereixen que aquesta podria viure des de fa 30 anys en terres valencianes.
Fereres és la primera veu científica de rang elevat que qüestiona públicament la línia d’acció de la Generalitat amb la xilel·la. Aquest serà un dels reptes que haurà de gestionar a curt termini Mireia Mollà, la nova consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica.
